Sobre aquest recull

Aquest llibre reuneix el quadern manuscrit que Concepció Vilella y Gil, vídua d’Ignacio Simón y Ponti, va escriure en castellà per a les filles i va tancar a Lleida el 4 de març de 1924. Ella el titula Biografía. El suport és un Cuaderno de la papereria Urrea, Carrer dels Cavallers 14, Lleida.

El text comença al full 2, cara dreta. Les tapes del llibre nostre són un escaneig més nítid de la tapa impresa (`31.pdf`). El relat s’acaba al full 25, cara esquerra, amb la firma.

La transcripció, la correcció i els resums s’han fet a partir dels escanejos, amb ajuda d’intel·ligència artificial, i s’han revisat. En un manuscrit de més de cent anys, amb talls de fulla i tinta desigual, hi pot haver errors de lectura. Els mots dubtosos van amb claudàtors `[?]`. Quan el paper es contradiu (dates, llista de fills), es deixa visible.

Us demanem que no sigueu massa severs amb les errades. Si en detecteu alguna —una lectura, un nom, una data—, feu-ho saber a Josep Lluís Puyalto Granada (puyalto@coac.net) i la corregirem. Aquest recull és una feina viva.

Aquest llibre forma part d’un projecte més ampli: transcriure i documentar els papers de la família Rosell Simon. El quadern de la Concepció n’és una peça. Amb el temps, el desig és tenir-los tots llegits i posats en ordre.

A la memòria de Concepció Vilella y Gil i d’Ignacio Simón y Ponti.

I a les generacions de la família Simon, perquè no s’apagui la veu que ella va voler deixar només a les filles, i que ara es torna a llegir.

Sobre esta recopilación

Este libro reúne el cuaderno manuscrito que Concepció Vilella y Gil, viuda de Ignacio Simón y Ponti, escribió en castellano para las hijas y cerró en Lleida el 4 de marzo de 1924. Ella lo titula Biografía. El soporte es un Cuaderno de la papelería Urrea, Carrer dels Cavallers 14, Lleida.

El texto empieza en la hoja 2, cara derecha. Las tapas de nuestro libro son un escaneo más nítido de la tapa impresa (`31.pdf`). El relato acaba en la hoja 25, cara izquierda, con la firma.

La transcripción, la corrección y los resúmenes se han hecho a partir de los escaneos, con ayuda de inteligencia artificial, y se han revisado. En un manuscrito de más de cien años, con cortes de hoja y tinta desigual, puede haber errores de lectura. Las palabras dudosas van entre corchetes `[?]`. Cuando el papel se contradice (fechas, lista de hijos), se deja visible.

Os pedimos que no seáis demasiado severos con las erratas. Si detectáis alguna —una lectura, un nombre, una fecha—, hacedlo saber a Josep Lluís Puyalto Granada (puyalto@coac.net) y la corregiremos. Esta recopilación es un trabajo vivo.

Este libro forma parte de un proyecto más amplio: transcribir y documentar los papeles de la familia Rosell Simon. El cuaderno de la Concepció es una pieza. Con el tiempo, el deseo es tenerlos todos leídos y puestos en orden.

A la memoria de Concepció Vilella y Gil y de Ignacio Simón y Ponti.

Y a las generaciones de la familia Simon, para que no se apague la voz que ella quiso dejar solo a las hijas, y que ahora se vuelve a leer.

About this book

This book gathers the handwritten notebook that Concepció Vilella y Gil, widow of Ignacio Simón y Ponti, wrote in Spanish for her daughters and closed in Lleida on 4 March 1924. She titles it Biografía. The support is a Cuaderno from the Urrea stationer’s, Carrer dels Cavallers 14, Lleida.

The text begins on sheet 2, right-hand leaf. The covers of our book are a sharper scan of the printed cover (`31.pdf`). The account ends on sheet 25, left-hand leaf, with the signature.

The transcription, the corrected reading and the summaries were made from the scans, with the help of artificial intelligence, and then checked. In a manuscript more than a hundred years old, with torn leaves and uneven ink, there may be errors of reading. Doubtful words are marked `[?]`. When the paper contradicts itself (dates, the list of children), that is left visible.

Please do not be too severe with mistakes. If you find one — a reading, a name, a date — tell Josep Lluís Puyalto Granada (puyalto@coac.net) and we will correct it. This book is living work.

This book is part of a wider project: to transcribe and document the papers of the Rosell Simon family. Concepció’s notebook is one piece. In time, the wish is to have them all read and set in order.

In memory of Concepció Vilella y Gil and Ignacio Simón y Ponti.

And to the generations of the Simon family, so that the voice she meant only for her daughters should not go out, and may be read again.

За този сборник

Тази книга събира ръкописната тетрадка, която Консепсио Вилеля и Гил, вдовица на Игнасио Симон и Понти, е написала на испански за дъщерите си и е затворила в Лерида на 4 март 1924. Тя я нарича Biografía. Подложката е Cuaderno от книжарница Urrea, Carrer dels Cavallers 14, Лерида.

Текстът започва на лист 2, дясна страница. Кориците на нашата книга са по-ясно сканиране на печатната корица (`31.pdf`). Разказът свършва на лист 25, лява страница, с подписа.

Транскрипцията, коригираното четене и резюметата са направени по сканиранията, с помощта на изкуствен интелект, и са прегледани. В ръкопис на повече от сто години, с скъсани листа и неравно мастило, може да има грешки при четене. Съмнителните думи са в скоби `[?]`. Когато хартията си противоречи (дати, списък на децата), това се оставя видимо.

Молим ви да не сте прекалено строги към грешките. Ако забележите някоя — четене, име, дата — кажете на Жозеп Луиш Пуялто Гранада (puyalto@coac.net) и ще я поправим. Този сборник е жива работа.

Тази книга е част от по-широк замисъл: да се транскрибират и документират книжата на семейство Rosell Simon. Тетрадката на Консепсио е една част. С времето желанието е да бъдат всички прочетени и подредени.

В памет на Консепсио Вилеля и Гил и Игнасио Симон и Понти.

И на поколенията на семейство Симон, за да не угасне гласът, който тя е искала да остави само на дъщерите, и който сега се чете отново.

Pròleg

El que teniu a les mans no és un dietari d’anotacions diàries. És una biografia familiar d’una sola veu: una dona de Lleida que, ja vídua, s’asseu a explicar a les filles d’on venen, qui les ha precedit i què ha costat arribar fins aquí.

Concepció neix el 28 de desembre de 1856 al Carrer Major 33, 2n. Als tretze mesos perd la mare de part. Queda òrfena també de pare, internada a les Escolàpies, a l’ombra del bisbe Puigllat i del Dr. Casals. El 1872 coneix Ignacio, advocat de Mequinensa; es casen el 1875 a l’oratori dels Dolors. El quadern enumera dotze fills i parla de setze naixements a casa Klein. Molts no arriben a grans. L’agost, a Montserrat, el còlera s’endú una filla i —en un relat que no encaixa del tot amb la llista— un fill.

El pacte de silenci no el dicta l’Església: el demana Ignacio, a casa, el dia que tornen de Montserrat. Ella, encara feble del còlera, busca el fill; tothom calla i el metge s’amaga, de por que el cop no l’acabi. L’espòs ha de dir-li la veritat: els dos fills estimats són al cel; i li prega que no parli més d’aquestes desgràcies. El paper ho situa al cel, i parla d’una prova que Déu els ha enviat, però el silenci és de marit a muller: no reobrir la ferida. Ella no n’hi torna a parlar mai. Quan ell mor (1917), han passat 31 anys; no li ho podien recordar. Només es desfogava i plorava sola.

Entre els noms de casa n’hi ha un que Lleida coneixia de la catedral: el tío Magí Pontí i Ferrer, organista de la Seu. El quadern el plora com a parent; la ciutat, com a músic. Li dediquem un capítol (10-magi-ponti). A la quinta, Melilla i Annual, un altre (14-melilla).

Ignacio mor el 22 de febrer de 1917. Ella explica l’enterro, els sufragis, després la quinta, Melilla i el desastre d’Annual, els diners de la viduïtat i, el 1923, la malaltia pròpia i la mort de la germana a Bellvís. Tanca el 4 de març de 1924: que conservin la fe i l’exemple del pare.

Hem volgut que es pugui veure el paper i llegir-lo. A l’esquerra, cada cara del quadern; a la dreta, tres lectures: un resum en català, la transcripció fidel i la corregida, totes dues en la llengua d’ella. No hem modernitzat la seva veu. Tampoc no hem amagat els desajustos del manuscrit.

Aquest llibre no substitueix l’arbre genealògic de la família. Quan l’arbre i el quadern no diuen el mateix, aquí mana el paper, i ho diem.

Que aquestes pàgines, un segle després, continuïn parlant.

Prólogo

Lo que tenéis en las manos no es un dietario de anotaciones diarias. Es una biografía familiar de una sola voz: una mujer de Lleida que, ya viuda, se sienta a explicar a las hijas de dónde vienen, quién las ha precedido y qué ha costado llegar hasta aquí.

Concepció nace el 28 de diciembre de 1856 en el Carrer Major 33, 2.º. A los trece meses pierde a la madre de parto. Queda huérfana también de padre, internada en las Escolapias, a la sombra del obispo Puigllat y del Dr. Casals. En 1872 conoce a Ignacio, abogado de Mequinensa; se casan en 1875 en el oratorio de los Dolores. El cuaderno enumera doce hijos y habla de dieciséis nacimientos en casa Klein. Muchos no llegan a mayores. En agosto, en Montserrat, el cólera se lleva a una hija y —en un relato que no encaja del todo con la lista— a un hijo.

El pacto de silencio no lo dicta la Iglesia: lo pide Ignacio, en casa, el día que vuelven de Montserrat. Ella, aún débil del cólera, busca al hijo; todos callan y el médico se esconde, de miedo a que el golpe no la acabe. El esposo ha de decirle la verdad: los dos hijos queridos están en el cielo; y le ruega que no hable más de estas desgracias. El papel lo sitúa en el cielo, y habla de una prueba que Dios les ha enviado, pero el silencio es de marido a mujer: no reabrir la herida. Ella no le vuelve a hablar de ello nunca. Cuando él muere (1917), han pasado 31 años; no se lo podían recordar. Solo se desahogaba y lloraba sola.

Entre los nombres de casa hay uno que Lleida conocía de la catedral: el tío Magí Pontí i Ferrer, organista de la Seu. El cuaderno lo llora como pariente; la ciudad, como músico. Le dedicamos un capítulo. A la quinta, Melilla y Annual, otro (14-melilla).

Ignacio muere el 22 de febrero de 1917. Ella explica el entierro, los sufragios, después la quinta, Melilla y el desastre de Annual, el dinero de la viudez y, en 1923, la enfermedad propia y la muerte de la hermana en Bellvís. Cierra el 4 de marzo de 1924: que conserven la fe y el ejemplo del padre.

Hemos querido que se pueda ver el papel y leerlo. A la izquierda, cada cara del cuaderno; a la derecha, tres lecturas: un resumen en el idioma del menú, la transcripción fiel y la corregida, las dos en la lengua de ella. No hemos modernizado su voz. Tampoco hemos escondido los desajustes del manuscrito.

Este libro no sustituye el árbol genealógico de la familia. Cuando el árbol y el cuaderno no dicen lo mismo, aquí manda el papel, y lo decimos.

Que estas páginas, un siglo después, sigan hablando.

Foreword

What you have in your hands is not a diary of daily notes. It is a family biography in a single voice: a woman of Lleida who, already a widow, sits down to tell her daughters where they come from, who came before them, and what it cost to arrive here.

Concepció is born on 28 December 1856 at Carrer Major 33, 2nd floor. At thirteen months she loses her mother in childbirth. She is orphaned of her father as well, boarded at the Escolàpies, in the shadow of Bishop Puigllat and Dr Casals. In 1872 she meets Ignacio, a lawyer from Mequinensa; they marry in 1875 in the oratory of Our Lady of Sorrows. The notebook lists twelve children and speaks of sixteen births at the Klein house. Many do not grow up. In August, at Montserrat, cholera takes a daughter and — in an account that does not quite fit the list — a son.

The pact of silence is not laid down by the Church: Ignacio asks it, at home, the day they return from Montserrat. She, still weak from cholera, looks for the child; everyone is silent and the doctor hides, lest the blow finish her. The husband has to tell her the truth: the two beloved children are in heaven; and he begs her not to speak of these misfortunes any more. The paper places them in heaven, and speaks of a trial God has sent them, but the silence is from husband to wife: do not open the wound again. She never speaks of it to him again. When he dies (1917), 31 years have passed; they could not remind him. She only unburdened herself and wept alone.

Among the names of the house is one Lleida knew from the cathedral: uncle Magí Pontí i Ferrer, organist of the Seu. The notebook mourns him as kin; the city, as a musician. We give him a chapter. To the draft, Melilla and Annual, another (14-melilla).

Ignacio dies on 22 February 1917. She tells of the funeral, the masses for the dead, then the draft, Melilla and the disaster of Annual, the money of widowhood and, in 1923, her own illness and the death of her sister at Bellvís. She closes on 4 March 1924: that they keep the faith and the example of their father.

We wanted the paper to be seen and read. On the left, each leaf of the notebook; on the right, three readings: a summary in the menu language, the faithful transcription and the corrected one, both in her tongue. We have not modernised her voice. Nor have we hidden the misfits of the manuscript.

This book does not replace the family’s genealogical tree. When the tree and the notebook disagree, the paper rules here, and we say so.

May these pages, a century later, go on speaking.

Предговор

Това, което държите, не е дневник с ежедневни бележки. Това е семейна биография с един глас: жена от Лерида, вече вдовица, която сяда да обясни на дъщерите откъде идват, кой ги е предшествал и какво е струвало да се стигне дотук.

Консепсио се ражда на 28 декември 1856 на Carrer Major 33, 2 етаж. На тринадесет месеца губи майка си при раждане. Остава сираче и от баща, на пансион при Есколапиите, в сянката на епископ Пуилят и д-р Казалс. През 1872 среща Игнасио, адвокат от Мекиненса; женят се през 1875 в ораторията на Богородица на скърбите. Тетрадката изброява дванадесет деца и говори за шестнадесет раждания в къщата Клайн. Много не доживяват. През август, в Монсерат, холерата отнася дъщеря и — в разказ, който не съвпада напълно със списъка — син.

Пактът за мълчание не го налага Църквата: иска го Игнасио, у дома, в деня когато се връщат от Монсерат. Тя, още слаба от холерата, търси детето; всички мълчат и лекарят се крие, да не би ударът да я довърши. Съпругът трябва да ѝ каже истината: двете обичани деца са на небето; и я моли да не говори повече за тези нещастия. Хартията ги поставя на небето и говори за изпитание от Бога, но мълчанието е от съпруг към съпруга: да не се отваря раната. Тя никога повече не му говори за това. Когато той умира (1917), са минали 31 години; не са могли да му напомнят. Само се облекчавала и плачела сама.

Сред домашните имена има едно, което Лерида е познавала от катедралата: чичо Маги Понти и Ферер, органист на Сеу. Тетрадката го оплаква като роднина; градът — като музикант. Посвещаваме му глава. На набора, Мелила и Annual — друга (14-melilla).

Игнасио умира на 22 февруари 1917. Тя разказва погребението, заупокойните служби, после набора, Мелиля и катастрофата при Ануал, парите на вдовството и през 1923 собствената болест и смъртта на сестрата в Белвис. Затваря на 4 март 1924: да запазят вярата и примера на бащата.

Искахме хартията да може да се види и да се прочете. Отляво всяка страница на тетрадката; отдясно три четения: резюме на езика на менюто, вярна транскрипция и коригирана, и двете на нейния език. Не сме осъвременявали гласа ѝ. Нито сме скрили несъответствията на ръкописа.

Тази книга не замества родословното дърво на семейството. Когато дървото и тетрадката не казват едно и също, тук заповядва хартията, и го казваме.

Нека тези страници, един век по-късно, продължат да говорят.

Agraïments

Sense qui ha custodiat el quadern, aquest llibre no existiria. El paper ha arribat fins aquí de mà en mà, amb estima i amb ofici.

A Josep Maria Simon Vilella, advocat i jutge del Tribunal Tutelar de Menors de Lleida. Va quedar vidu de la mare de la Rosa ben aviat. La Guerra Civil li va portar dureses i mals moments; enfront de les penalitats, es va saber enfortir. A la filla, Rosa Simon Maluquer, li va transmetre l’amor a la custòdia d’aquests papers: la memòria plena de la família, no un arxiu fred.

A Rosa Simon Maluquer, mestra de l’escola del Tribunal Tutelar de Menors de Lleida i, després, del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Ha conservat aquests fulls amb tot l’afecte, en memòria del pare i de la mare, i n’ha passat l’interès a les filles, Maria Àngels i Rosa, i als nets Blanca, Anna, Jaume i Enric. El desig és que els records no es perdin i que es puguin transmetre encara: avui, als qui vénen darrere, l’Aria i l’Om.

Aquesta cadena —el jutge que no va deixar caure la memòria, la mestra que l’ha tinguda a casa, les filles, els nets i els més petits— és el que fa possible que la veu de Concepció, tancada el 1924, es torni a llegir.

Agradecimientos

Sin quien ha custodiado el cuaderno, este libro no existiría. El papel ha llegado hasta aquí de mano en mano, con estima y con oficio.

A Josep Maria Simon Vilella, abogado y juez del Tribunal Tutelar de Menores de Lleida. Quedó viudo de la madre de la Rosa muy pronto. La Guerra Civil le trajo durezas y malos momentos; frente a las penalidades, supo fortalecerse. A la hija, Rosa Simon Maluquer, le transmitió el amor a la custodia de estos papeles: la memoria llena de la familia, no un archivo frío.

A Rosa Simon Maluquer, maestra de la escuela del Tribunal Tutelar de Menores de Lleida y, después, del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Ha conservado estas hojas con todo el afecto, en memoria del padre y de la madre, y ha pasado el interés a las hijas, Maria Àngels y Rosa, y a los nietos Blanca, Anna, Jaume y Enric. El deseo es que los recuerdos no se pierdan y que se puedan transmitir aún: hoy, a quienes vienen detrás, Aria y Om.

Esta cadena —el juez que no dejó caer la memoria, la maestra que la ha tenido en casa, las hijas, los nietos y los más pequeños— es lo que hace posible que la voz de Concepció, cerrada en 1924, se vuelva a leer.

Acknowledgements

Without those who have kept the notebook, this book would not exist. The paper has come this far from hand to hand, with affection and with care.

To Josep Maria Simon Vilella, lawyer and judge of the Juvenile Court of Lleida. He was widowed of Rosa’s mother very soon. The Civil War brought him hardship; against it he knew how to stand. To his daughter, Rosa Simon Maluquer, he passed on the love of keeping these papers: the family’s full memory, not a cold archive.

To Rosa Simon Maluquer, teacher at the school of the Juvenile Court of Lleida and later of the Department of Education of the Generalitat of Catalonia. She has kept these leaves with all affection, in memory of her father and mother, and has passed the interest to her daughters, Maria Àngels and Rosa, and to the grandchildren Blanca, Anna, Jaume and Enric. The wish is that the memories not be lost and that they still be handed on: today, to those who come after, Aria and Om.

This chain — the judge who would not let memory fall, the teacher who has kept it at home, the daughters, the grandchildren and the smallest — is what makes it possible for Concepció’s voice, closed in 1924, to be read again.

Благодарности

Без този, който е пазил тетрадката, тази книга не би съществувала. Хартията е стигнала дотук от ръка на ръка, с обич и със занаят.

На Жозеп Мария Симон Вилеля, адвокат и съдия в Съда за малолетни в Лерида. Остава вдовец на майката на Роса твърде рано. Гражданската война му донася тежести; срещу несгодите умее да се укрепи. На дъщеря си Роса Симон Малукер предава любовта към пазенето на тези книжа: пълната памет на семейството, не студен архив.

На Роса Симон Малукер, учителка в училището на Съда за малолетни в Лерида и после в Департамента по образование на Женералитат на Каталония. Пазила е тези листа с цялата обич, в памет на бащата и майката, и е предала интереса на дъщерите Мария Ангелс и Роса и на внуците Бланка, Анна, Жауме и Енрик. Желанието е спомените да не се изгубят и още да се предават: днес на тези, които идват отзад, Ария и Ом.

Тази верига — съдията, който не е оставил паметта да падне, учителката, която я е държала вкъщи, дъщерите, внуците и най-малките — прави възможно гласът на Консепсио, затворен през 1924, да се чете отново.

Com està fet aquest llibre

El paper

El quadern es va escanejar per bifolis (dues cares obertes, horitzontals). Per al llibre, cada cara es talla pel mig vertical: primer l’esquerra, després la dreta. Una pàgina del llibre = una cara + el seu text.

No entren: cares en blanc (02-esquerra, 25-dreta, 31-esquerra) i el `1.pdf` (tapes duplicades, pitjor que el `31.pdf`).

Numeració: Full N · esquerra / dreta. Portada: Full 31 · dreta.

Tres lectures

Marc i interfície: català, castellà, anglès i búlgar (bandera al menú, com Cartes de l’exili). Cos fidel i corregida del quadern: castellà, la llengua d’ella.

Dades i privadesa

El quadern (1856–1924) recull persones del relat. Als agraïments hi ha la cadena de custòdia que s’ha autoritzat (noms, sense fotos ni adreces). Publicació amb Pages i noindex. Vegeu 07-privadesa.

Tècnica

Web estàtica a ILERGETS/Avantpassats-Rosell-Simon. Regenerar: `python Llibre/codi/gen_html.py` → `Llibre/web/`. PDF del llibre = imprimir (A4 apaïsat). L’arbre annex: arbre sencer i PDF per imprimir A3.

Cómo está hecho este libro

El papel

El cuaderno se escaneó por bifolios (dos caras abiertas, horizontales). Para el libro, cada cara se corta por el medio vertical: primero la izquierda, después la derecha. Una página del libro = una cara + su texto.

No entran: caras en blanco (02-izquierda, 25-derecha, 31-izquierda) y el `1.pdf` (tapas duplicadas, peores que el `31.pdf`).

Numeración: Hoja N · izquierda / derecha. Portada: Hoja 31 · derecha.

Tres lecturas

Marco e interfaz: catalán, castellano, inglés y búlgaro (bandera en el menú, como Cartas del exilio). Cuerpo fiel y corregido del cuaderno: castellano, la lengua de ella.

Datos y privacidad

El cuaderno (1856–1924) recoge personas del relato. En los agradecimientos está la cadena de custodia que se ha autorizado (nombres, sin fotos ni direcciones). Publicación con Pages y noindex.

Técnica

Web estática en ILERGETS/Avantpassats-Rosell-Simon. Regenerar: `python Llibre/codi/gen_html.py` → `Llibre/web/`. PDF del libro = imprimir (A4 apaisado). El árbol anexo: árbol entero y PDF para imprimir A3.

How this book is made

The paper

The notebook was scanned as spreads (two open leaves, landscape). For the book, each leaf is cut down the middle: first the left, then the right. One page of the book = one leaf + its text.

Left out: blank leaves (02-left, 25-right, 31-left) and `1.pdf` (duplicate covers, poorer than `31.pdf`).

Numbering: Sheet N · left / right. Cover: Sheet 31 · right.

Three readings

Frame and interface: Catalan, Spanish, English and Bulgarian (a flag in the menu, as in Letters from exile). Faithful and corrected body of the notebook: Spanish, her language.

Data and privacy

The notebook (1856–1924) names people in the story. The acknowledgements hold the chain of custody that has been authorised (names, no photographs or addresses). Published on Pages with noindex.

Technique

A static site at ILERGETS/Avantpassats-Rosell-Simon. Rebuild: `python Llibre/codi/gen_html.py` → `Llibre/web/`. PDF of the book = print (A4 landscape). The tree annex: the full tree and PDF for A3 printing.

Как е направена тази книга

Хартията

Тетрадката е сканирана като разтвори (две отворени страници, хоризонтално). За книгата всяка страница се реже по средата: първо лявата, после дясната. Една страница на книгата = една страница + нейният текст.

Не влизат: празни страници (02-лява, 25-дясна, 31-лява) и `1.pdf` (дублирани корици, по-лоши от `31.pdf`).

Номерация: Лист N · лява / дясна. Корица: Лист 31 · дясна.

Три четения

Рамка и интерфейс: каталонски, испански, английски и български (знаме в менюто, както в Писма от изгнание). Вярно и коригирано тяло на тетрадката: испански, нейният език.

Данни и поверителност

Тетрадката (1856–1924) събира хора от разказа. В благодарностите е веригата на пазене, която е разрешена (имена, без снимки и адреси). Публикация с Pages и noindex.

Техника

Статичен сайт в ILERGETS/Avantpassats-Rosell-Simon. Генериране: `python Llibre/codi/gen_html.py` → `Llibre/web/`. PDF на книгата = печат (A4 пейзаж). Приложението с дървото: цялото дърво и PDF за печат A3.

Lleida i el món del quadern (1856–1924)

Assaig de marc. Distingim el que diu el paper i el que és història general. El to vol ser el d’un pròleg de llibre de família, no d’un manual.

Una ciutat de cap i de bisbe

Lleida de mitjan segle XIX és capital de província, seu episcopal i mercat de l’horta. El Carrer Major on neix Concepció és eix burgès. Les Escolàpies i el Seminari (bisbe Puigllat, Dr. Casals) marquen una infància d’òrfena internada: educació femenina confessant, no escola laica.

El bisbe del paper és Marià Puigllat i Amigó (Tona, 1804 – Roma, 1870): ve de Vic (rector del Seminari, tomisme, reforma de clergues) i, a Lleida (1862–1870), hi porta aquest model. El 12 d’octubre de 1862 s’inaugura el nou Seminari. Això és història general. El quadern el fa morir a Lleida el 22 de juliol de 1865 (full 3) i, en un altre full, a Roma; les fonts: Roma, 3 de febrer de 1870, al Concili Vaticà I. No es «corregeix» ella.

Això és el món que ella reconstruïx el 1924: no el dels Jocs Florals ni el del catalanisme militant, sinó el de la parròquia, el notari i la casa.

Restauración i llei de família

Ignacio és advocat. Es casen el 1875, un any després de la Restauració borbònica. Això és el paper. El marc legal, història general: a Catalunya encara no rigeix el Codi civil espanyol de 1889. El matrimoni es mou en el dret civil català històric (Constitucions, Usatges, costums; romà i canònic per suplement): separació de béns, no la societat de guanys castellana. Els capítols matrimonials davant notari n’eren l’eix, si es feien; si no, cada cònjuge restava amo del seu. La dot era de la dona (el marit n’administrava els fruits); l’escreix, una compensació d’ell, sovint pensada per a la viduïtat. En successions pesava l’hereu i una llegítima d’una quarta part (no els dos terços de Castella). La vídua podia tenir any de plor, usdefruit, quarta vidual i la restitució de la dot. Extracte: dret-civil-catala-pre-1889.

El quadern no anomena aquestes institucions. El que escriu —cases a Lleida i Barcelona, Fernando 45, renda, dots de filles, diners «perquè no hi hagi plet»— és la pràctica d’una família de professionals urbans, no de pagesos d’un mas. Tampoc no diem que fessin capítols: no hi són al paper. El 1889 el Codi arriba; a Catalunya el dret propi no s’esborra d’un cop (el Codi hi fa de suplement). Ignacio mor el 1917: ella explica la viduïtat com la viu, no com un manual.

El paper parla de Klein (metge o llevador dels parts). El tío Magí Pontí i Ferrer no és un nom de casa: és l’organista de la Seu, figura pública de Lleida (capítol 10-magi-ponti).

Història general: a la mateixa ciutat hi ha el metge Tomàs Casals i Ibarz (1815–1895): gimnàs al Roser (Cavallers) i, el 1875, consulta davant l’Institut. El quadern, en canvi, anomena José Casals i el fa director espiritual i batejar. Són dades de la Galeria de Metges; no es diu que sigui el mateix home.

1885: el còlera

El 1885 Espanya viu l’última gran onada de còlera del segle. El quadern situa la fuga a Montserrat a l’agost–octubre (ella data 1886 al costat dels naixements). La contradicció de l’any és del manuscrit; la pesta, no. Molta gent de ciutat va buscar alçada i aigua.

El que importa al text no és l’epidemiologia: és el que passa el dia de tornar a casa. Ella encara convalescent busca el fill; la casa està en silenci, el metge amagat, tothom té por de dir-li la pèrdua. Ignacio trenca el silenci amb paraules que, diu ella, no se li han esborrat: els dos fills són al cel, i li demana que no en parli més. No és un precepte parroquial ni un vot escrit: és ell qui ho demana, perquè ella no s’esfondri una altra vegada. Ella ho compleix fins a la mort d’ell (31 anys). El plor, només a soles. El paper parla de Déu i del cel; no diu que l’Església els prohibís anomenar els morts.

Fe, orgue i obres

Sufragis, Paüls, Múrcia, Pius IX: pietat de Restauració catòlica, no misticisme. L’«obra» que ella relata és diners i misses. Al costat hi ha la música de la Seu: Magí Pontí a l’orgue gairebé cinquanta anys. Això també és Lleida catòlica del vuit-cents, i és de la família.

1917–1921

Ignacio mor el 1917, en plena Gran Guerra que Espanya no combat. El 1921, Annual: el quadern enllaça quinta, Melilla i el desastre amb la vida dels fills. És la manera que té una mare de Lleida de tocar la història d’Espanya: pel fill que marxa i per la por. El relat sencer (qui hi va, el plet de la data, el que el calendari no tanca): capítol 14-melilla.

Lleida y el mundo del cuaderno (1856–1924)

Ensayo de marco. Distinguimos lo que dice el papel y lo que es historia general. El tono quiere ser el de un prólogo de libro de familia, no el de un manual.

Una ciudad de cabeza y de obispo

Lleida de mediados del siglo XIX es capital de provincia, sede episcopal y mercado de la huerta. El Carrer Major donde nace Concepció es eje burgués. Las Escolapias y el Seminario (obispo Puigllat, Dr. Casals) marcan una infancia de huérfana internada: educación femenina confesante, no escuela laica.

El obispo del papel es Marià Puigllat i Amigó (Tona, 1804 – Roma, 1870): viene de Vic (rector del Seminario, tomismo, reforma del clero) y, en Lleida (1862–1870), lleva ese modelo. El 12 de octubre de 1862 se inaugura el nuevo Seminario. Esto es historia general. El cuaderno lo hace morir en Lleida el 22 de julio de 1865 (folio 3) y, en otro folio, en Roma; las fuentes: Roma, 3 de febrero de 1870, en el Concilio Vaticano I. No se «corrige» a ella.

Ese es el mundo que ella reconstruye en 1924: no el de los Juegos Florales ni el del catalanismo militante, sino el de la parroquia, el notario y la casa.

Restauración y ley de familia

Ignacio es abogado. Se casan en 1875, un año después de la Restauración borbónica. Eso es el papel. El marco legal, historia general: en Cataluña aún no rige el Código civil español de 1889. El matrimonio se mueve en el derecho civil catalán histórico (Constituciones, Usatges, costumbres; romano y canónico por suplemento): separación de bienes, no la sociedad de gananciales castellana. Los capítulos matrimoniales ante notario eran el eje, si se hacían; si no, cada cónyuge seguía dueño de lo suyo. La dote era de la mujer (el marido administraba los frutos); el escreix, una compensación de él, a menudo pensada para la viudez. En sucesiones pesaba el heredero y una legítima de una cuarta parte (no los dos tercios de Castilla). La viuda podía tener año de llanto, usufructo, cuarta vidual y la restitución de la dote.

El cuaderno no nombra esas instituciones. Lo que escribe —casas en Lleida y Barcelona, Fernando 45, renta, dotes de hijas, dinero «para que no haya pleito»— es la práctica de una familia de profesionales urbanos, no de payeses de un mas. Tampoco decimos que hicieran capítulos: no están en el papel. En 1889 llega el Código; en Cataluña el derecho propio no se borra de un golpe (el Código hace de suplemento). Ignacio muere en 1917: ella explica la viudez como la vive, no como un manual.

El papel habla de Klein (médico o partero de los partos). El tío Magí Pontí i Ferrer no es un nombre de casa: es el organista de la Seu, figura pública de Lleida (capítulo 10-magi-ponti).

Historia general: en la misma ciudad está el médico Tomàs Casals i Ibarz (1815–1895): gimnasio en el Roser (Cavallers) y, en 1875, consulta frente al Instituto. El cuaderno, en cambio, nombra a José Casals y lo hace director espiritual y bautizar. Son datos de la Galeria de Metges; no se afirma que sea el mismo hombre.

1885: el cólera

En 1885 España vive la última gran oleada de cólera del siglo. El cuaderno sitúa la huida a Montserrat en agosto–octubre (ella data 1886 junto a los nacimientos). La contradicción del año es del manuscrito; la peste, no. Mucha gente de ciudad buscó altura y agua.

Lo que importa en el texto no es la epidemiología: es lo que pasa el día de volver a casa. Ella aún convaleciente busca al hijo; la casa está en silencio, el médico escondido, todos tienen miedo de decirle la pérdida. Ignacio rompe el silencio con palabras que, dice ella, no se le han borrado: los dos hijos están en el cielo, y le pide que no hable más de ello. No es un precepto parroquial ni un voto escrito: es él quien lo pide, para que ella no se hunda otra vez. Ella lo cumple hasta la muerte de él (31 años). El llanto, solo a solas. El papel habla de Dios y del cielo; no dice que la Iglesia les prohibiera nombrar a los muertos.

Fe, órgano y obras

Sufragios, Paúles, Murcia, Pío IX: piedad de Restauración católica, no misticismo. La «obra» que ella relata es dinero y misas. Al lado está la música de la Seu: Magí Pontí al órgano casi cincuenta años. Eso también es Lleida católica del ochocientos, y es de la familia.

1917–1921

Ignacio muere en 1917, en plena Gran Guerra que España no combate. En 1921, Annual: el cuaderno enlaza quinta, Melilla y el desastre con la vida de los hijos. Es el modo que tiene una madre de Lleida de tocar la historia de España: por el hijo que se va y por el miedo. El relato entero (quién fue, el pleito de la fecha, lo que el calendario no cierra): capítulo 14-melilla.

Lleida and the world of the notebook (1856–1924)

A framing essay. We distinguish what the paper says from general history. The tone is that of a family-book foreword, not a textbook.

A city of a provincial capital and a bishop

Mid-nineteenth-century Lleida is a provincial capital, an episcopal see and a market for the irrigated plain. The Carrer Major where Concepció is born is a bourgeois axis. The Escolàpies and the Seminary (Bishop Puigllat, Dr Casals) shape an orphaned boarding-school childhood: confessional girls’ education, not a secular school.

The bishop on the paper is Marià Puigllat i Amigó (Tona, 1804 – Rome, 1870): he comes from Vic (rector of the Seminary, Thomism, reform of the clergy) and, in Lleida (1862–1870), brings that model. On 12 October 1862 the new Seminary is opened. That is general history. The notebook has him die in Lleida on 22 July 1865 (leaf 3) and, on another leaf, in Rome; the sources: Rome, 3 February 1870, at Vatican I. She is not “corrected”.

That is the world she reconstructs in 1924: not the Floral Games, nor militant Catalanism, but the parish, the notary and the house.

Restoration and family law

Ignacio is a lawyer. They marry in 1875, a year after the Bourbon Restoration. That is the paper. The legal frame, general history: in Catalonia the Spanish Civil Code of 1889 does not yet apply. Marriage sits in historical Catalan civil law (Constitutions, Usatges, local customs; Roman and canon law in supplement): separation of property, not Castilian community of gains. Marriage articles before a notary were the axis, if they were made; if not, each spouse remained owner of their own. The dowry was the wife’s (the husband administered its fruits); the escreix, a gift from him, often meant for widowhood. In succession the heir mattered, and a forced share of one quarter (not Castile’s two thirds). A widow might have a year of mourning, usufruct, the quarta vidual, and return of the dowry.

The notebook does not name these institutions. What she writes — houses in Lleida and Barcelona, Fernando 45, an income, daughters’ dowries, money “so there is no lawsuit” — is the practice of a family of urban professionals, not of peasants on a mas. We do not say they made marriage articles: they are not on the paper. In 1889 the Code arrives; in Catalonia the home law is not wiped out at a stroke (the Code is a supplement). Ignacio dies in 1917: she tells widowhood as she lives it, not as a textbook.

The paper speaks of Klein (doctor or accoucheur at the births). Uncle Magí Pontí i Ferrer is not a household name: he is the organist of the Seu, a public figure in Lleida (chapter 10-magi-ponti).

General history: in the same city there is the physician Tomàs Casals i Ibarz (1815–1895): a gymnasium at the Roser (Cavallers) and, in 1875, a practice opposite the Institute. The notebook, however, names José Casals and has him as spiritual director and baptising. That is from the Galeria de Metges; it is not claimed they are the same man.

1885: cholera

In 1885 Spain lives through the last great cholera wave of the century. The notebook places the flight to Montserrat in August–October (she dates 1886 beside the births). The contradiction of the year is the manuscript’s; the plague is not. Many townspeople sought height and water.

What matters in the text is not epidemiology: it is what happens the day they come home. Still convalescent, she looks for her son; the house is silent, the doctor hidden, everyone afraid to tell her the loss. Ignacio breaks the silence with words which, she says, have never left her: the two children are in heaven, and he asks her not to speak of it again. It is not a parish precept or a written vow: it is he who asks, so that she will not collapse again. She keeps it until his death (31 years). She weeps only alone. The paper speaks of God and heaven; it does not say the Church forbade them to name the dead.

Faith, organ and good works

Suffrages, Vincentians, Murcia, Pius IX: piety of the Catholic Restoration, not mysticism. The “work” she recounts is money and masses. Beside it stands the music of the Seu: Magí Pontí at the organ for almost fifty years. That too is Catholic Lleida of the eighteen-hundreds, and it is of the family.

1917–1921

Ignacio dies in 1917, in the midst of a Great War that Spain does not fight. In 1921, Annual: the notebook ties the draft, Melilla and the disaster to the children’s lives. That is how a mother in Lleida touches the history of Spain: through the son who leaves, and through fear. The full account (who went, the lawsuit over the date, what the calendar does not close): chapter 14-melilla.

Лерида и светът на тетрадката (1856–1924)

Есе за рамката. Различаваме онова, което казва хартията, и общата история. Тонът иска да бъде на предговор към семейна книга, не на учебник.

Град на провинциална столица и на епископ

Лерида от средата на XIX век е провинциална столица, епископско седалище и пазар на градината. Carrer Major, където се ражда Консепсио, е буржоазна ос. Есколапийките и семинарията (епископ Puigllat, д-р Казалс) бележат детство на сираче пансионерка: изповедническо женско образование, не светско училище.

Епископът на хартията е Marià Puigllat i Amigó (Тона, 1804 – Рим, 1870): идва от Вик (ректор на семинарията, томизъм, реформа на духовенството) и в Лерида (1862–1870) носи този модел. На 12 октомври 1862 се открива новата семинария. Това е обща история. Тетрадката го кара да умре в Лерида на 22 юли 1865 (лист 3) и на друг лист — в Рим; източниците: Рим, 3 февруари 1870, на Ватикан I. Не я «поправяме».

Това е светът, който тя възстановява през 1924: не този на Цветочните игри, нито на войнствения каталанизъм, а на енорията, нотариуса и къщата.

Реставрация и семейно право

Игнасио е адвокат. Женят се през 1875, една година след Бурбонската реставрация. Това е хартията. Правната рамка, обща история: в Каталония още не важи испанският граждански кодекс от 1889. Бракът е в историческото каталонско гражданско право (конституции, Usatges, обичаи; римско и каноническо като допълнение): разделност на имуществото, не кастилската общност на придобитото. Брачните глави пред нотариус са оста, ако се правят; ако не, всеки съпруг си остава господар на своето. Зестрата е на жената (мъжът управлява плодовете); escreix — компенсация от него, често за вдовството. При наследства тежи наследникът и законната част от една четвърт (не двете трети на Кастилия). Вдовицата може да има година на траур, плодоползване, четвърт вдовишка и връщане на зестрата.

Тетрадката не назовава тези институции. Това, което пише — къщи в Лерида и Барселона, Fernando 45, рента, зестри на дъщери, пари «за да няма съд» — е практиката на семейство от градски професионалисти, не на селяни от маса. Не казваме, че са правили брачни глави: ги няма на хартията. През 1889 идва кодексът; в Каталония собственото право не се изтрива изведнъж (кодексът е допълнение). Игнасио умира през 1917: тя разказва вдовството както го живее, не като учебник.

Хартията говори за Klein (лекар или акушер при ражданията). Чичо Magí Pontí i Ferrer не е домашно име: той е органистът на катедралата, обществена фигура в Лерида (глава 10-magi-ponti).

Обща история: в същия град има лекарят Tomàs Casals i Ibarz (1815–1895): гимнастически салон в Розер (Cavallers) и през 1875 кабинет срещу института. Тетрадката обаче нарича José Casals и го прави духовен ръководител и кръстник. Това е от Galeria de Metges; не се твърди, че е същият човек.

1885: холерата

През 1885 Испания преживява последната голяма вълна холера на века. Тетрадката поставя бягството към Монсерат през август–октомври (тя датира 1886 до ражданията). Противоречието в годината е на ръкописа; чумата — не. Много градски хора търсеха височина и вода.

Важното в текста не е епидемиологията: а онова, което става в деня на връщането у дома. Тя още оздравяваща търси сина; къщата мълчи, лекарят се крие, всички се боят да ѝ кажат загубата. Игнасио разбива мълчанието с думи, които, казва тя, не са ѝ избледнели: двете деца са на небето, и я моли да не говори повече за това. Не е енорийска заповед, нито писмен обет: той го иска, за да не се срине отново. Тя го изпълнява до смъртта му (31 години). Плачът — само насаме. Хартията говори за Бог и небето; не казва, че Църквата им е забранила да назовават мъртвите.

Вяра, орган и дела

Заупокойни, паулисти, Мурсия, Пий IX: благочестие на католическата Реставрация, не мистика. «Делото», което тя разказва, е пари и литургии. До него стои музиката на катедралата: Magí Pontí на органа почти петдесет години. И това е католическа Лерида на XIX век, и е от семейството.

1917–1921

Игнасио умира през 1917, в разгара на Голямата война, която Испания не води. През 1921, Annual: тетрадката свързва набора, Мелила и катастрофата с живота на децата. Така една майка от Лерида докосва историята на Испания: чрез сина, който заминава, и чрез страха. Целият разказ (кой отиде, делото за датата, какво календарът не затваря): глава 14-melilla.

Magí Pontí i Ferrer

Fitxa del vault: Magín Pontí.

A Lleida del vuit-cents, el nom que la ciutat sentia a la Seu no era el de l’advocat Simón: era el de l’organista. Magí Pontí i Ferrer, nascut a Manresa el 1815 o 1816, va ocupar l’orgue de la catedral de Lleida gairebé mig segle (1833–1881) i, els darrers deu anys, la direcció de la Capella de Música. Va deixar obra religiosa i d’orgue als arxius de Lleida i de Manresa. A la Seu de Manresa encara porta el seu nom un cicle d’orgue.

Al quadern és el tío Magín: padrí, exemple de virtut, primer elogi que el matrimoni fa d’algú. Concepció escriu que tota Lleida va sentir la mort. Per a la branca de la dona de qui edita aquest llibre, no és un parent més: és l’avantpassat reconegut fora de casa.

El paper data la mort el 22 d’octubre de 1884, a la casa de Misericòrdia, d’un tercer atac. Les fonts musicals, el 22 d’octubre de 1881. Mateix dia; un any que ella (o la còpia) pot haver avançat, com fa amb altres dates. Aquí es deixen les dues. El fidel no es «corregeix».

Fonts: Viquipèdia; Dialnet (orgue de la Catedral); RACO; ACL Fons musical Lleida; Seu de Manresa; Memorial UdL. Enllaços a la fitxa Magín Pontí.

Magí Pontí i Ferrer

Ficha del vault: Magín Pontí.

En la Lleida del ochocientos, el nombre que la ciudad oía en la Seu no era el del abogado Simón: era el del organista. Magí Pontí i Ferrer, nacido en Manresa en 1815 o 1816, ocupó el órgano de la catedral de Lleida casi medio siglo (1833–1881) y, los últimos diez años, la dirección de la Capilla de Música. Dejó obra religiosa y de órgano en los archivos de Lleida y de Manresa. En la Seu de Manresa aún lleva su nombre un ciclo de órgano.

En el cuaderno es el tío Magín: padrino, ejemplo de virtud, primer elogio que el matrimonio hace de alguien. Concepció escribe que toda Lleida sintió la muerte. Para la rama de la esposa de quien edita este libro, no es un pariente más: es el antepasado reconocido fuera de casa.

El papel data la muerte el 22 de octubre de 1884, en la casa de Misericordia, de un tercer ataque. Las fuentes musicales, el 22 de octubre de 1881. El mismo día; un año que ella (o la copia) puede haber adelantado, como hace con otras fechas. Aquí se dejan las dos. Lo fiel no se «corrige».

Fuentes: Viquipèdia; Dialnet (órgano de la Catedral); RACO; ACL Fons musical Lleida; Seu de Manresa; Memorial UdL.

Magí Pontí i Ferrer

Vault note: Magín Pontí.

In nineteenth-century Lleida the name the city heard in the Seu was not that of the lawyer Simón: it was that of the organist. Magí Pontí i Ferrer, born in Manresa in 1815 or 1816, held the organ of Lleida cathedral for almost half a century (1833–1881) and, for the last ten years, the direction of the Chapel of Music. He left sacred and organ works in the archives of Lleida and Manresa. At the Seu of Manresa an organ series still bears his name.

In the notebook he is uncle Magín: godfather, example of virtue, the first praise the married couple give anyone. Concepció writes that all Lleida felt the death. For the wife’s branch of the family that edits this book, he is not just another relative: he is the ancestor known outside the house.

The paper dates the death 22 October 1884, at the House of Mercy, of a third stroke. The musical sources, 22 October 1881. The same day; a year she (or the copy) may have brought forward, as she does with other dates. Here both are left. The faithful text is not “corrected”.

Sources: Wikipedia; Dialnet (cathedral organ); RACO; ACL Fons musical Lleida; Seu of Manresa; Memorial UdL.

Маги Понти и Ферер

Фиш в трезора: Магин Понти.

В Лерида на XIX век името, което градът чувал в Сеу, не е било на адвоката Симон: било е на органиста. Маги Понти и Ферер, роден в Манреса през 1815 или 1816, заема органа на катедралата в Лерида почти половин век (1833–1881) и последните десет години ръководството на Музикалната капела. Оставя религиозна и органна творба в архивите на Лерида и Манреса. В Сеу на Манреса все още носи неговото име цикъл за орган.

В тетрадката е чичо Магин: кръстник, пример за добродетел, първата похвала, която бракът прави за някого. Консепсио пише, че цяла Лерида е усетила смъртта. За клона на съпругата на този, който издава книгата, той не е просто роднина: той е прадедът познат извън къщата.

Хартията датира смъртта на 22 октомври 1884, в Дома на милосърдието, от трети удар. Музикалните източници — 22 октомври 1881. Същият ден; година, която тя (или копието) може да е избързала, както прави с други дати. Тук се оставят и двете. Вярното не се «коригира».

Източници: Уикипедия; Dialnet (органът на катедралата); RACO; ACL Fons musical Lleida; Сеу на Манреса; Memorial UdL.

Melilla i Annual

El relatiu al paper: fulls 18–21.

Ignacio ha mort el 22 de febrer de 1917. Ella ja és vídua quan, el febrer de 1919, un fill entra a quinta amb el número 53. S’afecta molt: ja «preveia» les conseqüències. Li donen un any de privilegi fins al juliol de 1920; fa el primer termini, i l’any següent el segon. Paguen 100 pessetes en dos terminis «per reclamar-lo», més trajes i despeses. Després d’ocupar-lo, el deixen lliure.

El 31 de juliol —«dia memorable i trist»— el criden a ingressar a les 2. Hi ha probabilitat que li toqui Melilla, a conseqüència del desastre d’Annual. El full es talla en aquesta paraula i continua: en 1921. A casa el disgust és gran: ja s’ha gastat diners dels terminis, mobles, sous.

El 24 de febrer ella se’n va a Bellvís amb Conchita: el germà està greu; passen tres dies contents. El 28 arriba una carta de Conchita: el fill marxa a Saragossa, al regiment d’artilleria, on ja és sol des de tres setmanes. El 29 ella vol consolar-lo, confiant que no el mouran d’aquell destí. Als dos dies donen l’ordre d’embarcar per a Melilla. El comiat és al vagó: Conchita i Luis l’acompanyen (el tren cap a Mercadal). Ella es queda sense els fills i tem no tornar-los a veure.

Tot, diu, ve d’una inscripció civil falsa: el registre va posar el 9 de juny en lloc del 18 de maig, «que era la verdadera». Cal el ministeri de Guerra fins a la firma del rei; podria tardar dos anys; és «poco menos que imposible». Ella li diu que no escatimi despeses: veure’l val més que l’interès. Paguen uns 416 pessetes d’autos (en un lloc; en un altre, 406 «por la causa»).

El 14 d’octubre de 1921 ve el Sr. Villarreal, recomanat per Janer. Dóna poques esperances. El fill ja és a Melilla. Ella escriu que hi va ser fins al 16 de maig, i, al compte de la casa, una estada de sis mesos. Poca ajuda, esperança de tornar aviat. Amb la venda de Fernando 45 (a Domingo Bosch, 13.000 ₧) hi posa trajes, viatges i Melilla: més de 1.200 pessetes en total.

El 12 de maig el fill embarca de tornada. El mateix dia Montserrat pareix. A les vuit del vespre, un telegrama des de Dénia. Ensurts: unes companyes que havien de venir amb ell i no van poder; por d’haver embarcat de Tortosa. Arriba a casa a les nou de la nit, recolzat del braç d’Amelia, Conchita i Cecília —«pues nada sabíamos»—. Passen una mala nit. L’endemà el Dr. Vicens el troba bé. El visiten parents, amics, companys. El tío Pascual.

El 16 de maig li donen la llicència absoluta. La natura està molt desmillorada; tenen por «d’un mal pitjor». El 19 de juny ell —aquí ella diu Paco— i Conchita se’n van a Barcelona i a Mataró, a climatitzar-lo, sense tisi, fins a mitjan agost. Tornen a Lleida la vigília del Carme. Per la Mercè, una imatge de la Verge en acció de gràcies.

Els diners

Ella tanca el servei militar del fill —autos, trajes, viatges i sis mesos a Melilla— en més de 1.200 pessetes. Abans, el 1919–20, 100 ₧ en dos terminis «per reclamar-lo», més roba. Els 406 ₧ «por la causa» i les 416 ₧ d’autos són gairebé segur la mateixa partida del plet, no dos pagaments. Si s’hi sumen els 100 de la quinta (sense doblar els autos), el paquet sencer és més d’unes 1.300 ₧. La fiança i altra roba no tenen xifra.

En què. El quadern no parla de soborns. Les paraules són d’expedient i de casa: terminis per reclamar el fill després de la quinta; autos d’un plet (data falsa al registre, ministeri de Guerra, firma del rei); un Sr. Villarreal que Janer recomana per al «litigio»; una fiança; i, un cop a Melilla, trajes, viatges i estada — el fill «no percebia auxilio de toda clase». «Que no escatimi despeses»: veure’l val més que l’interès. És una vídua d’advocat que paga paperassa i manteniment, no un botí.

Avui (ordre de magnitud; no és el paper). Una pesseta de 1921, en cistella de consum, ve a ser uns 2,5 € d’ara: 1.200 ₧ ≈ 3.000 € (uns 3.300 amb els 100 de 1919). El pa de l’època dóna el mateix ordre. En fracció de la casa (1.200 són ~9 % de les 13.000 de Fernando 45) o en mesos de sou, la sensació s’acosta més a deu mil euros que a tres mil. L’INE no té IPC oficial fins el 1954: equivalència, no factura.

Després de llegir

El quadern no diu «guerra d’Àfrica» ni descriu combats. No diu que el fill fos a Annual: diu que el criden per el desastre. Història general: Annual és del 22 de juliol de 1921 (campanya del Rif); Espanya envia reforços a Melilla. El 31 de juliol del paper encaixa amb això.

Als fulls de Melilla sempre mi hijo, sense nom. El lligam és la data del plet (18 de maig vs 9 de juny) amb el 12è fill, Paco M.ª, nascut el 18 de maig de 1898. El primer Paco (1885) ja és mort. Un quinta el 1919 encaixa amb aquest noi, no amb Camilo (casat el 1913). Conchita va al tren; no diu que embarqui.

El 14-X-1921 ja és a Melilla: el 12 de maig de tornada no pot ser el maig de 1921. Ella no escriu l’any al costat d’aquest 12/16 de maig. Els sis mesos i el 16 de maig tampoc no tanquen nets. El 24 de febrer de Bellvís no porta any. El quadern salta. Aquí no es força una sola línia.

Fitxa: Paco María (1898). Lloc: Melilla.

Melilla y Annual

Lo relativo al papel: folios 18–21.

Ignacio ha muerto el 22 de febrero de 1917. Ella ya es viuda cuando, en febrero de 1919, un hijo entra en quinta con el número 53. Se afecta mucho: ya «preveía» las consecuencias. Le dan un año de privilegio hasta julio de 1920; hace el primer plazo, y el año siguiente el segundo. Pagan 100 pesetas en dos plazos «para reclamarlo», más trajes y gastos. Después de ocuparlo, lo dejan libre.

El 31 de julio —«día memorable y triste»— lo llaman a ingresar a las 2. Hay probabilidad de que le toque Melilla, a consecuencia del desastre de Annual. El folio se corta en esa palabra y sigue: en 1921. En casa el disgusto es grande: ya se ha gastado dinero de los plazos, muebles, sueldos.

El 24 de febrero ella se va a Bellvís con Conchita: el hermano está grave; pasan tres días contentos. El 28 llega una carta de Conchita: el hijo marcha a Zaragoza, al regimiento de artillería, donde ya está solo desde tres semanas. El 29 ella quiere consolarlo, confiando en que no lo saquen de ese destino. A los dos días dan la orden de embarcar para Melilla. La despedida es en el vagón: Conchita y Luis lo acompañan (el tren hacia Mercadal). Ella se queda sin los hijos y teme no volver a verlos.

Todo, dice, viene de una inscripción civil falsa: el registro puso el 9 de junio en lugar del 18 de mayo, «que era la verdadera». Hace falta el ministerio de Guerra hasta la firma del rey; podría tardar dos años; es «poco menos que imposible». Ella le dice que no escatime gastos: verlo vale más que el interés. Pagan unas 416 pesetas de autos (en un sitio; en otro, 406 «por la causa»).

El 14 de octubre de 1921 viene el Sr. Villarreal, recomendado por Janer. Da pocas esperanzas. El hijo ya está en Melilla. Ella escribe que estuvo hasta el 16 de mayo, y, en la cuenta de la casa, una estancia de seis meses. Poca ayuda, esperanza de volver pronto. Con la venta de Fernando 45 (a Domingo Bosch, 13.000 ₧) pone trajes, viajes y Melilla: más de 1.200 pesetas en total.

El 12 de mayo el hijo embarca de vuelta. El mismo día Montserrat da a luz. A las ocho de la tarde, un telegrama desde Denia. Sustos: unas compañeras que debían venir con él y no pudieron; miedo de haber embarcado de Tortosa. Llega a casa a las nueve de la noche, apoyado en el brazo de Amelia, Conchita y Cecilia —«pues nada sabíamos»—. Pasan una mala noche. Al día siguiente el Dr. Vicens lo halla bien. Lo visitan parientes, amigos, compañeros. El tío Pascual.

El 16 de mayo le dan la licencia absoluta. La naturaleza está muy desmejorada; temen «un mal peor». El 19 de junio él —aquí ella dice Paco— y Conchita se van a Barcelona y a Mataró, a climatizarlo, sin tisis, hasta mediados de agosto. Vuelven a Lleida la víspera del Carmen. Por la Merced, una imagen de la Virgen en acción de gracias.

El dinero

Ella cierra el servicio militar del hijo —autos, trajes, viajes y seis meses en Melilla— en más de 1.200 pesetas. Antes, en 1919–20, 100 ₧ en dos plazos «para reclamarlo», más ropa. Las 406 ₧ «por la causa» y las 416 ₧ de autos son casi seguro la misma partida del pleito, no dos pagos. Si se suman los 100 de la quinta (sin doblar los autos), el paquete entero es más de unas 1.300 ₧. La fianza y más ropa no tienen cifra.

En qué. El cuaderno no habla de sobornos. Las palabras son de expediente y de casa: plazos para reclamar al hijo tras la quinta; autos de un pleito (fecha falsa en el registro, ministerio de Guerra, firma del rey); un Sr. Villarreal que Janer recomienda para el «litigio»; una fianza; y, una vez en Melilla, trajes, viajes y estancia — el hijo «no percibía auxilio de toda clase». «Que no escatime gastos»: verlo vale más que el interés. Es una viuda de abogado que paga papeles y mantenimiento, no un botín.

Hoy (orden de magnitud; no es el papel). Una peseta de 1921, en cesta de consumo, viene a ser unos 2,5 € de ahora: 1.200 ₧ ≈ 3.000 € (unos 3.300 con los 100 de 1919). El pan de la época da el mismo orden. En fracción de la casa (1.200 son ~9 % de las 13.000 de Fernando 45) o en meses de sueldo, la sensación se acerca más a diez mil euros que a tres mil. El INE no tiene IPC oficial hasta 1954: equivalencia, no factura.

Después de leer

El cuaderno no dice «guerra de África» ni describe combates. No dice que el hijo estuviera en Annual: dice que lo llaman por el desastre. Historia general: Annual es del 22 de julio de 1921 (campaña del Rif); España envía refuerzos a Melilla. El 31 de julio del papel encaja con eso.

En los folios de Melilla siempre mi hijo, sin nombre. El nexo es la fecha del pleito (18 de mayo vs 9 de junio) con el 12.º hijo, Paco M.ª, nacido el 18 de mayo de 1898. El primer Paco (1885) ya está muerto. Una quinta en 1919 encaja con este muchacho, no con Camilo (casado en 1913). Conchita va al tren; no dice que embarque.

El 14-X-1921 ya está en Melilla: el 12 de mayo de vuelta no puede ser el mayo de 1921. Ella no escribe el año junto a ese 12/16 de mayo. Los seis meses y el 16 de mayo tampoco cierran netos. El 24 de febrero de Bellvís no lleva año. El cuaderno salta. Aquí no se fuerza una sola línea.

Ficha: Paco María (1898). Lugar: Melilla.

Melilla and Annual

On the paper: leaves 18–21.

Ignacio has died on 22 February 1917. She is already a widow when, in February 1919, a son enters the draft as number 53. She is much affected: she already “foresaw” the consequences. They give him a year of privilege until July 1920; he pays the first instalment, and the next year the second. They pay 100 pesetas in two sums “to claim him”, plus clothes and costs. After they have taken him, they leave him free.

On 31 July —“a memorable and sad day”— they call him to report at two. There is a chance he will be sent to Melilla, because of the disaster of Annual. The leaf breaks on that word and goes on: en 1921. At home the distress is great: money from the instalments, furniture, wages, already spent.

On 24 February she goes to Bellvís with Conchita: her brother is gravely ill; they spend three contented days. On the 28th a letter from Conchita: the son is going to Saragossa, to the artillery regiment, where he has already been alone for three weeks. On the 29th she wants to comfort him, hoping they will not move him from that post. Two days later comes the order to embark for Melilla. The farewell is at the carriage: Conchita and Luis go with him (the train towards Mercadal). She is left without the children and fears she will not see them again.

Everything, she says, comes from a false civil inscription: the register put 9 June instead of 18 May, “which was the true one”. It needs the Ministry of War as far as the king’s signature; it might take two years; it is “almost impossible”. She tells him not to spare expense: seeing him is worth more than the interest. They pay about 416 pesetas in legal costs (in one place; in another, 406 “for the cause”).

On 14 October 1921 Sr Villarreal comes, recommended by Janer. He gives little hope. The son is already in Melilla. She writes that he was there until 16 May, and, in the household accounts, a stay of six months. Little help, hope of coming back soon. With the sale of Fernando 45 (to Domingo Bosch, 13,000 ₧) she puts clothes, journeys and Melilla: more than 1,200 pesetas in all.

On 12 May the son sails for home. The same day Montserrat gives birth. At eight in the evening, a telegram from Dénia. Alarms: companions who were to come with him and could not; fear of having embarked from Tortosa. He reaches the house at nine at night, leaning on the arm of Amelia, Conchita and Cecilia —“for we knew nothing”—. They have a bad night. Next day Dr Vicens finds him well. Relatives, friends, comrades visit. Uncle Pascual.

On 16 May they give him absolute discharge. His constitution is much weakened; they fear “a worse ill”. On 19 June he —here she says Paco— and Conchita go to Barcelona and Mataró, to give him air, without consumption, until mid-August. They return to Lleida on the eve of Our Lady of Carmen. For Our Lady of Mercy, an image of the Virgin in thanksgiving.

The money

She closes the son’s military service —legal costs, clothes, journeys and six months in Melilla— at more than 1,200 pesetas. Earlier, in 1919–20, 100 ₧ in two instalments “to claim him”, plus clothes. The 406 ₧ “for the cause” and the 416 ₧ of autos are almost certainly the same item in the lawsuit, not two payments. If the 100 from the draft are added (without counting the legal costs twice), the whole packet is more than about 1,300 ₧. The bond and further clothes have no figure.

On what. The notebook does not speak of bribes. The words are of a file and of the house: instalments to claim the son after the draft; legal costs of a suit (a false date in the register, the Ministry of War, the king’s signature); a Sr Villarreal whom Janer recommends for the “litigio”; a bond; and, once in Melilla, clothes, travel and keep — the son “received no help of any kind”. “Do not spare expense”: seeing him is worth more than the interest. A lawyer’s widow paying paperwork and maintenance, not a payoff.

Today (order of magnitude; not the paper). A peseta of 1921, in a consumer basket, comes to about €2.50 now: 1,200 ₧ ≈ €3,000 (about €3,300 with the 100 from 1919). Bread of the period gives the same order. As a share of the house (1,200 is ~9 % of the 13,000 of Fernando 45) or in months of pay, the feeling is closer to ten thousand euros than to three thousand. Official INE CPI starts in 1954: an equivalence, not a bill.

After reading

The notebook does not say “African war” or describe fighting. It does not say the son was at Annual: it says they call him up because of the disaster. General history: Annual is 22 July 1921 (Rif campaign); Spain sends reinforcements to Melilla. The paper’s 31 July fits that.

On the Melilla leaves always mi hijo, with no name. The link is the date in the lawsuit (18 May vs 9 June) with the 12th child, Paco M.ª, born 18 May 1898. The first Paco (1885) is already dead. A draft in 1919 fits this boy, not Camilo (married in 1913). Conchita goes to the train; she does not say she sails.

On 14 October 1921 he is already in Melilla: the 12 May of the return cannot be May 1921. She does not write the year beside that 12/16 May. The six months and 16 May do not close neatly either. The 24 February at Bellvís has no year. The notebook jumps. We do not force a single line.

Note: Paco María (1898). Place: Melilla.

Мелила и Annual

По хартията: листове 18–21.

Игнасио е умрял на 22 февруари 1917. Тя вече е вдовица, когато през февруари 1919 един син влиза в набор с номер 53. Разстройва се силно: вече «предвиждаше» последиците. Дават му една година привилегия до юли 1920; плаща първата вноска, а следващата година втората. Плащат 100 песети на две вноски «за да го изискат», плюс дрехи и разходи. След като го вземат, го пускат свободен.

На 31 юли —«паметен и тъжен ден»— го викат да се яви в 2. Има вероятност да му се падне Мелила, вследствие на катастрофата при Annual. Листът се къса на тази дума и продължава: en 1921. Вкъщи мъката е голяма: вече са похарчени пари от вноските, мебели, заплати.

На 24 февруари тя отива в Bellvís с Кончита: братът е тежко болен; прекарват три доволни дни. На 28 идва писмо от Кончита: синът заминава за Сарагоса, в артилерийския полк, където вече е сам от три седмици. На 29 тя иска да го утеши, надявайки се да не го махнат от този пост. След два дни дават заповед да отплава за Мелила. Сбогуването е във вагона: Кончита и Луис го придружават (влакът към Mercadal). Тя остава без децата и се бои, че няма да ги види.

Всичко, казва, идва от фалшив граждански запис: регистърът е сложил 9 юни вместо 18 май, «която беше истинската». Трябва министерството на войната до подписа на краля; може да трае две години; е «почти невъзможно». Тя му казва да не жали разноски: да го види струва повече от лихвата. Плащат около 416 песети за делото (на едно място; на друго 406 «за каузата»).

На 14 октомври 1921 идва г. Villarreal, препоръчан от Janer. Дава малко надежда. Синът вече е в Мелила. Тя пише, че е бил до 16 май, и в сметката на къщата — престой от шест месеца. Малко помощ, надежда скоро да се върне. С продажбата на Fernando 45 (на Domingo Bosch, 13 000 ₧) слага дрехи, пътувания и Мелила: над 1 200 песети общо.

На 12 май синът отплава обратно. Същия ден Монсерат ражда. В осем вечерта телеграма от Дения. Страхове: другарки, които трябвало да дойдат с него и не успели; страх да е отплавал от Тортоса. Пристига вкъщи в девет вечерта, подпрян на ръката на Амелия, Кончита и Сесилия —«защото нищо не знаехме»—. Минават лоша нощ. На другия ден д-р Vicens го намира добре. Посещават го роднини, приятели, другари. Чичо Pascual.

На 16 май му дават пълна оставка. Природата е силно отслабнала; страхуват се от «по-лошо зло». На 19 юни той —тук тя казва Пако— и Кончита отиват в Барселона и Матаро, за климат, без туберкулоза, до средата на август. Връщат се в Лерида в навечерието на Кармен. За Мерсед — образ на Девата в благодарност.

Парите

Тя затваря военната служба на сина —дело, дрехи, пътувания и шест месеца в Мелила— на над 1 200 песети. По-рано, 1919–20, 100 ₧ на две вноски «за да го изискат», плюс дрехи. 406 ₧ «за каузата» и 416 ₧ за делото са почти сигурно същата статия, не две плащания. Ако се прибавят 100-те от набора (без да се удвояват разноските), целият пакет е над около 1 300 ₧. Гаранцията и още дрехи нямат цифра.

За какво. Тетрадката не говори за подкупи. Думите са на дело и къща: вноски за да изискат сина след набора; съдебни разноски (фалшива дата в регистъра, министерство на войната, подпис на краля); г. Villarreal, когото Janer препоръчва за «делото»; гаранция; и в Мелила — дрехи, пътувания и престой: синът «не получаваше помощ от никакъв вид». «Да не жали разноски»: да го види струва повече от лихвата. Вдовица на адвокат плаща книжа и издръжка, не откуп.

Днес (порядък; не е хартията). Една песета от 1921 в потребителска кошница е около 2,50 € сега: 1 200 ₧ ≈ 3 000 € (около 3 300 със 100-те от 1919). Хлябът от епохата дава същия порядък. Като дял от къщата (1 200 са ~9 % от 13 000 на Fernando 45) или в месеци заплата усещането е по-близо до десет хиляди евро, отколкото до три хиляди. Официалният IPC на INE започва през 1954: еквивалентност, не фактура.

След четенето

Тетрадката не казва «африканска война» и не описва боеве. Не казва, че синът е бил при Annual: казва, че го викат заради катастрофата. Обща история: Annual е на 22 юли 1921 (кампания в Риф); Испания праща подкрепления към Мелила. 31 юли на хартията пасва на това.

На листовете за Мелила винаги mi hijo, без име. Връзката е датата в делото (18 май срещу 9 юни) с 12-ото дете, Paco M.ª, роден на 18 май 1898. Първият Пако (1885) вече е мъртъв. Набор през 1919 пасва на този младеж, не на Камило (женен 1913). Кончита отива на влака; не казва, че се качва на кораб.

На 14-X-1921 вече е в Мелила: 12 май на връщането не може да бъде май 1921. Тя не пише годината до този 12/16 май. Шестте месеца и 16 май също не се затварят чисто. 24 февруари в Bellvís няма година. Тетрадката скача. Тук не форсираме една линия.

Фиш: Paco María (1898). Място: Melilla.

Qui és qui

Noms d’aquest vault (`Persones/`), lectura del quadern. L’arbre `H:\11` (v59, per verificar) és contrast, no font. On xoca, mana el paper.

Edats, qui la va criar, cases, diners, viatges i silenci: Curiositats de casa.

Autora i espòs

Pare d’ella al paper: Jorge Vilella (Vilella y Salduga, de Vilanova del Segrià; orfenesa cap al 1865). Arbre: Vilella Salduga, Jorge (1816–1865).

Magí Pontí i Ferrer (personatge públic)

Capítol: 10-magi-ponti. Fitxa: Magín Pontí.

Organista de la Seu de Lleida (fonts: 1833–1881, 48 anys; direcció de la Capella 1871–1881). Nascut a Manresa el 1815 o 1816. Al quadern és el tío Magin, padrí i primer elogi del matrimoni. Paper: mort 22-X-1884, Casa de Misericòrdia. Fonts: mort 22-X-1881. Mateix dia; anys diferents.

Altres tíos Pontí al paper (lectura antiga Pardi, no es fusionen amb Magí): Estevan Pontí, Moisès Pontí.

El fill de Melilla

Capítol: 14-melilla. Fitxa: Paco María (1898).

Als fulls 18–21 diu mi hijo. El 12è Paco (18-V-1898; el registre, diu ella, 9 de juny) és qui encaixa amb la quinta de 1919. No s’afirma que el paper el nombri allà.

Marià Puigllat i Amigó (bisbe)

Fitxa: Bisbe Puigllat.

Fonts: Tona, 1804; bisbe de Lleida 1862–1870; rector del Seminari de Vic; a Lleida, «model vigatà» i nou Seminari (12-X-1862). Mort a Roma el 3-II-1870, Concili Vaticà I.

Paper: visita pastoral el 1865; mort a Lleida el 22 de juliol (full 3) o a Roma (full 4), dos anys després del pare. A casa el volen com un pare. El fidel no es reescriu.

Dr. Casals

Fitxa del paper: José Casals. Fitxa de fonts: Tomàs Casals i Ibarz.

Paper: José; director espiritual des dels 9 anys; esposalles i casament 1875; batejos a la Catedral.

Fonts: Tomàs Casals i Ibarz, metge (1815–1895); gimnàstica a l’Institut i al Roser (Cavallers); consulta el 1875 davant l’Institut; premi a l’Acadèmia Mariana (1886). Extracte: Tomas-Casals-Ibarz-galeria-metges. No fusionats.

Els dotze de la llista

El paper parla de setze naixements a casa Klein i n’enumera dotze. No es força l’encaix. Conchita (filla viva) (part 1914) no s’unifica amb la 6ª.

Parentela i casa

Estevan Pontí · Moisès Pontí · Beatriz · Joaquina Gil · Rosa Solans · Casilda Vilella · Candelaria Vilella · Concepció (germana de Bellvís) · Gil Vilella y Gil · Enriqueta Vilella · Cecilio · Ignacio Simón y Sanpere · Rosa Bofill y Ferrer · Montserrat Cecilia Sagrario (néta, 1923) · Joseph Janer · Pius IX · Bisbe Puigllat · José Casals.

L’arbre no es copia aquí. Annex PDF (còpia v62, branca Rosell): vegeu 11-arbre.

Quién es quién

Nombres de este vault (`Persones/`), lectura del cuaderno. El árbol `H:\11` (v59, por verificar) es contraste, no fuente. Donde choca, manda el papel.

Edades, quién la crió, casas, dinero, viajes y silencio: Curiosidades de casa.

Autora y esposo

Padre de ella en el papel: Jorge Vilella (Vilella y Salduga, de Vilanova del Segrià; orfandad hacia 1865). Árbol: Vilella Salduga, Jorge (1816–1865).

Magí Pontí i Ferrer (personaje público)

Capítulo: 10-magi-ponti. Ficha: Magín Pontí.

Organista de la Seu de Lleida (fuentes: 1833–1881, 48 años; dirección de la Capilla 1871–1881). Nacido en Manresa en 1815 o 1816. En el cuaderno es el tío Magin, padrino y primer elogio del matrimonio. Papel: muerte 22-X-1884, Casa de Misericordia. Fuentes: muerte 22-X-1881. El mismo día; años distintos.

Otros tíos Pontí en el papel (lectura antigua Pardi, no se fusionan con Magí): Estevan Pontí, Moisès Pontí.

El hijo de Melilla

Capítulo: 14-melilla. Ficha: Paco María (1898).

En los folios 18–21 dice mi hijo. El 12.º Paco (18-V-1898; el registro, dice ella, 9 de junio) es quien encaja con la quinta de 1919. No se afirma que el papel lo nombre allí.

Marià Puigllat i Amigó (obispo)

Ficha: Bisbe Puigllat.

Fuentes: Tona, 1804; obispo de Lleida 1862–1870; rector del Seminario de Vic; en Lleida, «modelo vigatán» y nuevo Seminario (12-X-1862). Muerte en Roma el 3-II-1870, Concilio Vaticano I.

Papel: visita pastoral en 1865; muerte en Lleida el 22 de julio (folio 3) o en Roma (folio 4), dos años después del padre. En casa lo quieren como a un padre. Lo fiel no se reescribe.

Dr. Casals

Ficha del papel: José Casals. Ficha de fuentes: Tomàs Casals i Ibarz.

Papel: José; director espiritual desde los 9 años; esponsales y boda 1875; bautizos en la Catedral.

Fuentes: Tomàs Casals i Ibarz, médico (1815–1895); gimnasia en el Instituto y en el Roser (Cavallers); consulta en 1875 frente al Instituto; premio en la Acadèmia Mariana (1886). No fusionados.

Los doce de la lista

El papel habla de dieciséis nacimientos en casa Klein y enumera doce. No se fuerza el encaje. Conchita (filla viva) (parto 1914) no se unifica con la 6.ª.

Parentesco y casa

Estevan Pontí · Moisès Pontí · Beatriz · Joaquina Gil · Rosa Solans · Casilda Vilella · Candelaria Vilella · Concepció (germana de Bellvís) · Gil Vilella y Gil · Enriqueta Vilella · Cecilio · Ignacio Simón y Sanpere · Rosa Bofill y Ferrer · Montserrat Cecilia Sagrario (nieta, 1923) · Joseph Janer · Pius IX · Bisbe Puigllat · José Casals.

El árbol no se copia aquí. Anexo PDF (copia v62, rama Rosell): véase 11-arbre.

Who’s who

Names from this vault (`Persones/`), a reading of the notebook. The tree `H:\11` (v59, to be checked) is a contrast, not a source. Where they clash, the paper prevails.

Ages, who raised her, houses, money, journeys and silence: Notes from home.

Author and husband

Her father on the paper: Jorge Vilella (Vilella y Salduga, of Vilanova del Segrià; orphanhood around 1865). Tree: Vilella Salduga, Jorge (1816–1865).

Magí Pontí i Ferrer (public figure)

Chapter: 10-magi-ponti. Note: Magín Pontí.

Organist of the Seu of Lleida (sources: 1833–1881, 48 years; director of the Chapel 1871–1881). Born in Manresa in 1815 or 1816. In the notebook he is uncle Magin, godfather and the couple’s first eulogy of anyone. Paper: death 22-X-1884, Casa de Misericòrdia. Sources: death 22-X-1881. Same day; different years.

Other Pontí uncles on the paper (old reading Pardi, not merged with Magí): Estevan Pontí, Moisès Pontí.

The son in Melilla

Chapter: 14-melilla. Note: Paco María (1898).

On leaves 18–21 she says mi hijo. The 12th Paco (18 May 1898; the register, she says, 9 June) is the one who fits the 1919 draft. We do not claim the paper names him there.

Marià Puigllat i Amigó (bishop)

Note: Bisbe Puigllat.

Sources: Tona, 1804; bishop of Lleida 1862–1870; rector of the Vic Seminary; in Lleida, the “Vic model” and a new Seminary (12-X-1862). Death in Rome on 3-II-1870, Vatican I.

Paper: pastoral visit in 1865; death in Lleida on 22 July (leaf 3) or in Rome (leaf 4), two years after her father. At home they love him as a father. The faithful text is not rewritten.

Dr Casals

On the paper: José Casals. From sources: Tomàs Casals i Ibarz.

Paper: José; spiritual director from the age of 9; betrothal and wedding 1875; baptisms in the Cathedral.

Sources: Tomàs Casals i Ibarz, physician (1815–1895); gymnastics at the Institute and at the Roser (Cavallers); practice in 1875 opposite the Institute; prize at the Acadèmia Mariana (1886). Not merged.

The twelve on the list

The paper speaks of sixteen births at casa Klein and lists twelve. The fit is not forced. Conchita (filla viva) (confinement 1914) is not merged with the 6th.

Kin and household

Estevan Pontí · Moisès Pontí · Beatriz · Joaquina Gil · Rosa Solans · Casilda Vilella · Candelaria Vilella · Concepció (germana de Bellvís) · Gil Vilella y Gil · Enriqueta Vilella · Cecilio · Ignacio Simón y Sanpere · Rosa Bofill y Ferrer · Montserrat Cecilia Sagrario (granddaughter, 1923) · Joseph Janer · Pius IX · Bisbe Puigllat · José Casals.

The tree is not copied here. PDF annex (copy v62, Rosell branch): see 11-arbre.

Кой кой е

Имена от този vault (`Persones/`), четене на тетрадката. Дървото `H:\11` (v59, за проверка) е контраст, не източник. Където се сблъскват, хартията решава.

Възрасти, кой я отглежда, къщи, пари, пътувания и мълчание: Бележки от дома.

Авторка и съпруг

Баща ѝ на хартията: Jorge Vilella (Vilella y Salduga, от Vilanova del Segrià; сирачество към 1865). Дърво: Vilella Salduga, Jorge (1816–1865).

Magí Pontí i Ferrer (обществена фигура)

Глава: 10-magi-ponti. Картотека: Magín Pontí.

Органист на катедралата в Лерида (източници: 1833–1881, 48 години; ръководство на капелата 1871–1881). Роден в Манреза през 1815 или 1816. В тетрадката е чичо Magin, кръстник и първа възхвала на брака. Хартия: смърт 22-X-1884, Casa de Misericòrdia. Източници: смърт 22-X-1881. Същият ден; различни години.

Други чичовци Pontí на хартията (старо четене Pardi, не се сливат с Magí): Estevan Pontí, Moisès Pontí.

Синът в Мелила

Глава: 14-melilla. Фиш: Paco María (1898).

На листове 18–21 казва mi hijo. 12-ият Пако (18-V-1898; регистърът, казва тя, 9 юни) пасва на набора от 1919. Не твърдим, че хартията го назовава там.

Marià Puigllat i Amigó (епископ)

Фиш: Bisbe Puigllat.

Източници: Тона, 1804; епископ на Лерида 1862–1870; ректор на семинарията във Вик; в Лерида «модел от Вик» и нова семинария (12-X-1862). Смърт в Рим на 3-II-1870, Ватикан I.

Хартия: пастирско посещение през 1865; смърт в Лерида на 22 юли (лист 3) или в Рим (лист 4), две години след бащата. У дома го обичат като баща. Вярното не се преписва.

Д-р Casals

На хартията: José Casals. От източници: Tomàs Casals i Ibarz.

Хартия: José; духовен ръководител от 9-годишна; годеж и сватба 1875; кръщения в катедралата.

Източници: Tomàs Casals i Ibarz, лекар (1815–1895); гимнастика в института и в Розер (Cavallers); кабинет през 1875 срещу института; награда в Acadèmia Mariana (1886). Не са слети.

Дванадесетте от списъка

Хартията говори за шестнадесет раждания в casa Klein и изброява дванадесет. Не се форсира съвпадението. Conchita (filla viva) (раждане 1914) не се слива със 6-ата.

Роднина и къща

Estevan Pontí · Moisès Pontí · Beatriz · Joaquina Gil · Rosa Solans · Casilda Vilella · Candelaria Vilella · Concepció (germana de Bellvís) · Gil Vilella y Gil · Enriqueta Vilella · Cecilio · Ignacio Simón y Sanpere · Rosa Bofill y Ferrer · Montserrat Cecilia Sagrario (внучка, 1923) · Joseph Janer · Pius IX · Bisbe Puigllat · José Casals.

Дървото не се копира тук. Приложение PDF (копие v62, клон Rosell): виж 11-arbre.

Curiositats de casa

El que a la família agrada saber: edats, però també viatges, diners, cases, malalties, silenci i situacions que el quadern deixa escrites. Tot surt del paper. On ella no posa el dia o l’any, es marca. No s’inventa cap nom. La mort de Concepció no és al quadern (firma viva el 4-III-1924); l’arbre diu 1934 i aquí no s’afirma.

Cares: Full 2 · dreta · Full 3 · Full 5–6 · Full 7 · Full 9–10–11 · Full 16 · Full 18–19–20–21. Noms: Qui és qui. Melilla llarga: Melilla i Annual.

Ella: orfenesa, qui la va criar, noces

Concepció Vilella y Gil neix a Lleida el 28 de desembre de 1856, al Carrer Major 33, 2n.

La mare, Joaquina Gil, es mor de part el 2 de febrer de 1858, a les 5 del matí (el part, a tres quarts de dotze de la nit). En aquell part també es mor el germà nounat. Concepció té 13 mesos: queda sense mare de ben petita. Després, un empenyorament de 800 reals.

El pare, Jorge Vilella y Salduga (de Vilanova del Segrià), es mor «uns dos anys» abans del bisbe Puigllat, que ella data el 1865: això situa la mort del pare cap al 1863, quan ella té uns 6 anys. (L’arbre, no reescrit, el fa del 1865.) El dia exacte no és al paper. El 1865, any de la primera comunió, ja són òrfenes de pare i mare: ella té 8 anys.

Qui la va criar, tal com ho escriu:

• Després de la mare, Teresa Soler —muller en segones núpcies de l’avi Manuel— fa de mare.
• Viuen amb l’àvia Rosa Solans i la germana Candelaria, fins que ella es casa.
• Als 5 anys i mig (la germaneta, 4 i ½) les posen internes a les Escolàpies, a càrrec de Teresa Pujol, neboda de l’àvia Pilar Soler (el paper no unifica Pilar amb Rosa Solans). Hi estan quatre anys.
• Òrfenes, a càrrec de l’àvia, mitja pensió fins als 17 anys, amb Teresa Pujol i la vídua Magdalena Corsells.
• Des dels 9 anys, el director espiritual és el Dr. José Casals (el que després beneirà el casament).

El 1872 coneix Ignacio Simón y Ponti: ella té 15 anys; ell, uns 25, advocat de Mequinensa i de servei militar. Visites uns tres anys. La mare d’ell, Rosa Bofill y Ferrer (Almacelles), s’havia mort quan Ignacio tenia 5 anys (el paper també diu «9 anys» abans del matrimoni). Tots dos van perdre la mare de petits.

Es casa el 31 de juliol de 1875, a les 8 del vespre, a l’oratori dels Dolors. Ella anota 19 anys i ell 23. Amb el naixement del desembre de 1856, al juliol en té 18 anys i 7 mesos. Ell, a 23, seria del ~1852. L’arbre el fa del 1845: mana el paper. Velacions el 3 d’agost, renovades cada any. Es casen al mateix pis on ella diu que va néixer (2n 1a de casa Puig).

Quan ell es mor, el 22 de febrer de 1917 a 2/4 d’12 de la nit, ella té 60 anys i 2 mesos. Ell, si tenia 23 el 1875, uns 64 o 65. Enterro el 24; nínxol amb el tío Estevan Pontí, on ella vol ser. Ella compta 44 anys, 3 mesos i 22 dies menys mitja hora de matrimoni; des de la boda són 41 anys, 6 mesos i 22 dies. Els 44 anys encaixen si es comença a la tardor de 1872. Firma el quadern el 4-III-1924, vídua de 7 anys, amb 67.

Els fills: els va tenir a quina edat

Tots batejats a la Catedral. Diu setze naixements a casa Klein (els dos primers a casa Ruiz); la llista en recull dotze. No s’inventen els quatre que falten. L’edat d’Ignacio és aproximada (~23 el 1875).

El relat del còlera parla d’un fill Ignacio ja sense primera comunió: no és el 7è de la llista. Agost de 1885: en quinze dies, la 2ª i Hermosinda. Ella té 28 anys. La Conchita que cuida Ignacio el 1916–17 no és la del còlera.

Montserrat es casa el 9-V-1921 (25 anys; la mare, 64). Néta Montserrat Cecilia Sagrario: 5-II-1923. El paper parla d’un part el 12 de maig (tornada de Melilla, sense any): no es força. El 16-VIII-1923 mor «un fill» de pulmonia a Bellvís: possible el 12è, no confirmat. Un fill Camilo casa amb Pilar Cos y Soler (Montserrat, 1 de juny, cap al 1913): no és a la llista dels dotze amb any de naixement.

Cases i situacions de Lleida

Cadena de pisos, com ella la conta: casa Puig (primeres filles) → casa Ruiz (els dos primers fills, diu) → casa Klein (hi situa 16 naixements) → un altre 2n del Carrer Major (obres al cafè Ruiz; aquí mor Javier de xarampió) → Plaza 33, 2n 1a, uns 9 anys i ½ → querella amb el Sr. Pardo (malaltia que posa Ignacio a les portes de la mort) → 25 d’agost de 1916, pis de casa Horcas.

Vilanova del Segrià: estius, casa del llinatge, velacions de 1885. El mateix any de la mort d’una filla, un mes abans, restauren la casa (1.000 ₧) i compren l’hort / finca de les Escalaminas (4.166 ₧). L’hort de Lleida pateix el còlera (renda del gremi, 30 ₧).

Des del casament insisteixen perquè els Paüls s’instal·lin a Lleida. Pasqua de 1876: 12 germanes; després alberg al carrer dels Magatzems (12 llits de ferro, cuina, jardí); amb el temps, 16 germanes i 2 serveres. Ignacio, albacea del P. Cosín.

Viatges

• Febrer de 1875: dos mesos a Barcelona, casa de la germana Enriqueta, a consultar el matrimoni.
• Octubre de 1875: viatge de nuvis: Mequinensa, Montserrat, Barcelona.
• 4-X-1876: Ignacio a Roma (peregrinació; audiència amb Pius IX); torna l’1 de novembre.
• Juny de 1884: promesa a Lourdes (fills malalts); de tornada, el Pilar i la cunyada caputxina.
• Còlera: 15 d’agost, fuga a Montserrat; fins al 18 de setembre; després Barcelona fins al 12 d’octubre, i Lleida.
• Angines i vot a Lourdes (amb Joaquina i Paco de 5 anys; tornada per Loiola, 8 de setembre).
• Peu del fill: Dr. Soldevila a Molins de Rei (abril–agost) i banys a Caldes.
• Sant Blai 1912, Tortosa: primera missa del nebot jesuïta Fernando Palmés; Observatori de l’Ebre.
• Nuvis de Camilo: Barcelona, Berga, Tarazona.
• Desembre de 1916: uns dies a Palamós (Ignacio ja malalt).
• Melilla (el fill); tornada amb telegrama des de Dénia; després Mataró (por a la tisi) fins a mitjan agost.
• Bellvís: germà greu (1921); germana i un fill (16-VIII-1923).

Diners, dots i penúries

El quadern no amaga xifres. Després de la mare: 800 reals d’empenyorament. Casa de Vilanova 1.000 ₧; Escalaminas 4.166 ₧. Hort, 30 ₧ de renda perduda pel còlera.

Viduïtat. El 12-VII-1921 venen Fernando 45 a Domingo Bosch per 13.000 ₧ (hipoteca 8.000). D’aquí trajes, viatges i Melilla. Joaquim i Montserrat compren un pis de 5.000 ₧: ella paga l’escriptura; 1.825 ₧ a Berenguer, 1.850 al negoci. Dots d’Amelia i de Montserrat (enllaç 9-V-1921); obres de l’hort i Ceballes.

Quinta i Melilla: 100 ₧ en dos terminis «per reclamar-lo»; uns 416 ₧ d’autos (en un lloc, 406); en total més de 1.200 ₧ per sis mesos allà, paperassa i estada. El fill «no percebia auxilio de toda clase». Ella li diu que no escatimi despeses: veure’l val més que l’interès. No parla de soborns. Detall: Melilla i Annual.

El 25 (agost de 1923), Conchita i ella compten 2.565 ₧ a la Caixa (venda de Fernando 45), préstecs (Bergué, Bell-lloc), notari Tressols, termini de 5 anys, destí després de la seva mort, perquè no hi hagi qüestions entre filles.

Sufragis d’Ignacio: 25–36 misses, 506 recordatoris amb retrat, esquela als diaris; dol de tot Lleida i pobres de les germanetes.

Malalties

Pepita: atac cerebral després de caure del balcó als braços de la mainadera. Javier: xarampió. Lourdes: malaltia contagiosa a casa Klein. Còlera a Montserrat: Conchita, un Ignacio, Beatriz, i ella (còlera fulminant; sagraments; vuit dies de perill; germanes Joaquines). Paco 1885 recau després del còlera.

Ignacio, del despatx: tuberculós / úlcera; malaltia llarga des de l’11 de desembre fins al Carme, i encara uns quatre anys. Ascensió de 1916: congestió de dues hores tornant de l’hort. Novembre: dolor de genoll, atac cerebral. El 22-II-1917: missa, hort, atac de cor; no troben metge a temps; ella li fa besar la Mare de Déu i li dóna aigua de Lourdes. Sense agonia.

Ella, 1923 (3r aniversari d’ell, tornant de l’Acadèmia Mariana): dolor renal; demana l’extremaunció el 12–13 d’abril; reuma; 10 dies al llit pel Carme; el 20 de desembre seie a taula amb les filles. Conchita gairebé es mor la nit del 21 (vigília dels Dolors). El fill, després de Melilla: natura «molt desmillorada»; por a la tisi; Mataró.

Pensaments i silenci

Al còlera, de tornada a casa: ella busca el fill convalescent; la casa calla; el metge s’amaga de por al cop. Ignacio: «els dos fills estimats són al cel» i li demana que no en parli més. No és un vot d’església al paper: ho demana ell. Ella ho compleix 31 anys, fins que ell es mor; només plora a soles.

A Melilla té por de no tornar a veure els fills. «Poco menos que imposible» el plet de la data falsa. El fill torna recolzat del braç —«pues nada sabíamos»—.

El 1923 reuneix les filles: fe, exemple del pare, unió (com el tío Moisès Pontí). Tanca el quadern: la biografia és només per a les filles. Que recordin els sacrificis, conservin la fe catòlica i l’exemple d’Ignacio; Déu les protegirà i es reuniran amb ell.

Viduïtat, qui cuida, germanes i nebots

Conchita (filla viva) no deixa Ignacio malalt. El 1923, Josefines dia i nit. Cecilio es mor el 22-I-1918, 11 mesos després; ella hi és. Als quatre dies, Carmen Gigó.

1-VII-1885, velacions a Vilanova; l’endemà, el cunyat. Queden Fernando (~7), Candelas (~5) i Candelas (~2). Ignacio es fa pare i protector de la cunyada. Concepció de Bellvís, 16-VIII-1923, 66 anys (l’autora, aquell estiu, també 66). El mateix dia, un fill de pulmonia.

Altres: Casilda (José Puig); Enriqueta (Barcelona, 1875); Candelaria (àvia). Oncle Gil, als 13 anys. Teresa Pujol, de part. Magdalena Corsells, maig 1923, 76. Magí Pontí: paper 1884 / fonts 1881.

Coses que es queden al cap

• Òrfena de mare als 13 mesos; de pare i mare cap als 8. La crien Teresa Soler, l’àvia, Teresa Pujol, Magdalena; Casals des dels 9.
• Es casa amb 18 anys i 7 mesos (escriu 19) i ell amb 23, al pis on va néixer.
• Fills dels 19 als 41 anys d’ella.
• Vídua als 60; escriu als 67, només per a les filles.
• 31 anys de silenci sobre el còlera.
• Diners de viduïtat apuntats perquè no hi hagi plet entre filles.
• Melilla: data falsa al registre (9-VI vs 18-V); més de 1.200 ₧.

Anys seguits: Línia de temps.

Curiosidades de casa

Lo que a la familia le gusta saber: edades, y también viajes, dinero, casas, enfermedades, silencio y situaciones que el cuaderno deja escritas. Todo sale del papel. Donde ella no pone el día o el año, se marca. No se inventa ningún nombre. La muerte de Concepción no está en el cuaderno (firma viva el 4-III-1924); el árbol dice 1934 y aquí no se afirma.

Caras: Hoja 2 · derecha · Hoja 3 · Hoja 5–6 · Hoja 7 · Hoja 9–11 · Hoja 16 · Hoja 18–21. Nombres: Quién es quién. Melilla larga: Melilla y Annual.

Ella: orfandad, quién la crió, boda

Concepció Vilella y Gil nace en Lleida el 28 de diciembre de 1856, en la Calle Mayor 33, 2.º.

La madre, Joaquina Gil, muere de parto el 2 de febrero de 1858, a las 5 de la mañana (el parto, a las once y treinta y cinco de la noche). En ese parto muere también el hermano recién nacido. Concepción tiene 13 meses. Después, un empeño de 800 reales.

El padre, Jorge Vilella y Salduga (de Vilanova del Segrià), muere «unos dos años» antes del obispo Puigllat, que ella fecha en 1865: eso sitúa la muerte del padre hacia 1863, cuando ella tiene unos 6 años. (El árbol, no reescrito, lo da en 1865.) El día exacto no está en el papel. En 1865, año de la primera comunión, ya son huérfanas de padre y madre: ella tiene 8 años.

Quién la crió, tal como lo escribe:

• Después de la madre, Teresa Soler —esposa en segundas nupcias del abuelo Manuel— hace de madre.
• Viven con la abuela Rosa Solans y la hermana Candelaria, hasta que ella se casa.
• A los 5 años y medio (la hermanita, 4 y ½) las ponen internas en las Escolapias, a cargo de Teresa Pujol, sobrina de la abuela Pilar Soler (el papel no unifica Pilar con Rosa Solans). Están cuatro años.
• Huérfanas, a cargo de la abuela, media pensión hasta los 17 años, con Teresa Pujol y la viuda Magdalena Corsells.
• Desde los 9 años, el director espiritual es el Dr. José Casals (quien después bendice la boda).

En 1872 conoce a Ignacio Simón y Ponti: ella tiene 15 años; él, unos 25, abogado de Mequinenza y de servicio militar. Visitas unos tres años. La madre de él, Rosa Bofill y Ferrer (Almacelles), había muerto cuando Ignacio tenía 5 años (el papel también dice «9 años» antes del matrimonio). Los dos perdieron a la madre de pequeños.

Se casa el 31 de julio de 1875, a las 8 de la tarde, en el oratorio de los Dolores. Ella anota 19 años y él 23. Con el nacimiento de diciembre de 1856, en julio tiene 18 años y 7 meses. Él, a 23, sería de ~1852. El árbol lo hace de 1845: manda el papel. Velaciones el 3 de agosto, renovadas cada año. Se casan en el mismo piso donde ella dice que nació (2.º 1.ª de casa Puig).

Cuando él muere, el 22 de febrero de 1917 a las 11 y cuarto de la noche, ella tiene 60 años y 2 meses. Él, si tenía 23 en 1875, unos 64 o 65. Entierro el 24; nicho con el tío Estevan Pontí, donde ella quiere estar. Ella cuenta 44 años, 3 meses y 22 días menos media hora de matrimonio; desde la boda son 41 años, 6 meses y 22 días. Los 44 años encajan si se empieza en el otoño de 1872. Firma el cuaderno el 4-III-1924, viuda de 7 años, con 67.

Los hijos: a qué edad los tuvo

Todos bautizados en la Catedral. Dice dieciséis nacimientos en casa Klein (los dos primeros en casa Ruiz); la lista recoge doce. No se inventan los cuatro que faltan. La edad de Ignacio es aproximada (~23 en 1875).

El relato del cólera habla de un hijo Ignacio ya sin primera comunión: no es el 7.º de la lista. Agosto de 1885: en quince días, la 2.ª y Hermosinda. Ella tiene 28 años. La Conchita que cuida a Ignacio en 1916–17 no es la del cólera.

Montserrat se casa el 9-V-1921 (25 años; la madre, 64). Nieta Montserrat Cecilia Sagrario: 5-II-1923. El papel habla de un parto el 12 de mayo (vuelta de Melilla, sin año): no se fuerza. El 16-VIII-1923 muere «un hijo» de pulmonía en Bellvís: posible el 12.º, no confirmado. Un hijo Camilo casa con Pilar Cos y Soler (Montserrat, 1 de junio, hacia 1913): no está en la lista de los doce con año de nacimiento.

Casas y situaciones de Lleida

Cadena de pisos, como ella la cuenta: casa Puig (primeras hijas) → casa Ruiz (los dos primeros hijos, dice) → casa Klein (sitúa 16 nacimientos) → otro 2.º de la Calle Mayor (obras en el café Ruiz; aquí muere Javier de sarampión) → Plaza 33, 2.º 1.ª, unos 9 años y ½ → querella con el Sr. Pardo (enfermedad que pone a Ignacio a las puertas de la muerte) → 25 de agosto de 1916, piso de casa Horcas.

Vilanova del Segrià: veranos, casa del linaje, velaciones de 1885. El mismo año de la muerte de una hija, un mes antes, restauran la casa (1.000 ₧) y compran el huerto / finca de las Escalaminas (4.166 ₧). El huerto de Lleida sufre el cólera (renta del gremio, 30 ₧).

Desde la boda insisten para que los paúles se instalen en Lleida. Pascua de 1876: 12 hermanas; después albergue en la calle de los Magatzems (12 camas de hierro, cocina, jardín); con el tiempo, 16 hermanas y 2 sirvientas. Ignacio, albacea del P. Cosín.

Viajes

• Febrero de 1875: dos meses en Barcelona, casa de la hermana Enriqueta, a consultar el matrimonio.
• Octubre de 1875: viaje de novios: Mequinenza, Montserrat, Barcelona.
• 4-X-1876: Ignacio en Roma (peregrinación; audiencia con Pío IX); vuelve el 1 de noviembre.
• Junio de 1884: promesa en Lourdes (hijos enfermos); de vuelta, el Pilar y la cuñada capuchina.
• Cólera: 15 de agosto, huida a Montserrat; hasta el 18 de septiembre; después Barcelona hasta el 12 de octubre, y Lleida.
• Anginas y voto a Lourdes (con Joaquina y Paco de 5 años; vuelta por Loyola, 8 de septiembre).
• Pie del hijo: Dr. Soldevila en Molins de Rei (abril–agosto) y baños en Caldes.
• San Blas 1912, Tortosa: primera misa del sobrino jesuita Fernando Palmés; Observatorio del Ebro.
• Novios de Camilo: Barcelona, Berga, Tarazona.
• Diciembre de 1916: unos días en Palamós (Ignacio ya enfermo).
• Melilla (el hijo); vuelta con telegrama desde Denia; después Mataró (miedo a la tisis) hasta mediados de agosto.
• Bellvís: hermano grave (1921); hermana y un hijo (16-VIII-1923).

Dinero, dotes y apuros

El cuaderno no esconde cifras. Después de la madre: 800 reales de empeño. Casa de Vilanova 1.000 ₧; Escalaminas 4.166 ₧. Huerto, 30 ₧ de renta perdida por el cólera.

Viudez. El 12-VII-1921 venden Fernando 45 a Domingo Bosch por 13.000 ₧ (hipoteca 8.000). De ahí trajes, viajes y Melilla. Joaquim y Montserrat compran un piso de 5.000 ₧: ella paga la escritura; 1.825 ₧ a Berenguer, 1.850 al negocio. Dotes de Amelia y de Montserrat (enlace 9-V-1921); obras del huerto y Ceballes.

Quinta y Melilla: 100 ₧ en dos plazos «para reclamarlo»; unos 416 ₧ de autos (en un lugar, 406); en total más de 1.200 ₧ por seis meses allí, papeles y estancia. El hijo «no percibía auxilio de toda clase». Ella le dice que no escatime gastos: verlo vale más que el interés. No habla de sobornos. Detalle: Melilla y Annual.

El 25 (agosto de 1923), Conchita y ella cuentan 2.565 ₧ en la Caja (venta de Fernando 45), préstamos (Bergué, Bell-lloc), notario Tressols, plazo de 5 años, destino después de su muerte, para que no haya cuestiones entre hijas.

Sufragios de Ignacio: 25–36 misas, 506 recordatorios con retrato, esquela en los diarios; duelo de toda Lleida y pobres de las hermanitas.

Enfermedades

Pepita: ataque cerebral tras caer del balcón en brazos de la niñera. Javier: sarampión. Lourdes: enfermedad contagiosa en casa Klein. Cólera en Montserrat: Conchita, un Ignacio, Beatriz, y ella (cólera fulminante; sacramentos; ocho días de peligro; hermanas Joaquinas). Paco 1885 recae después del cólera.

Ignacio, del despacho: tuberculoso / úlcera; enfermedad larga desde el 11 de diciembre hasta el Carmen, y aún unos cuatro años. Ascensión de 1916: congestión de dos horas al volver del huerto. Noviembre: dolor de rodilla, ataque cerebral. El 22-II-1917: misa, huerto, ataque al corazón; no encuentran médico a tiempo; ella le hace besar a la Virgen y le da agua de Lourdes. Sin agonía.

Ella, 1923 (3.er aniversario de él, volviendo de la Academia Mariana): dolor renal; pide la extremaunción el 12–13 de abril; reuma; 10 días en cama por el Carmen; el 20 de diciembre se sienta a la mesa con las hijas. Conchita casi muere la noche del 21 (víspera de los Dolores). El hijo, después de Melilla: naturaleza «muy desmejorada»; miedo a la tisis; Mataró.

Pensamientos y silencio

En el cólera, de vuelta a casa: ella busca al hijo convaleciente; la casa calla; el médico se esconde por miedo al golpe. Ignacio: «los dos hijos queridos están en el cielo» y le pide que no hable más de ello. No es un voto de iglesia en el papel: lo pide él. Ella lo cumple 31 años, hasta que él muere; solo llora a solas.

En Melilla teme no volver a ver a los hijos. «Poco menos que imposible» el pleito de la fecha falsa. El hijo vuelve apoyado del brazo —«pues nada sabíamos»—.

En 1923 reúne a las hijas: fe, ejemplo del padre, unión (como el tío Moisès Pontí). Cierra el cuaderno: la biografía es solo para las hijas. Que recuerden los sacrificios, conserven la fe católica y el ejemplo de Ignacio; Dios las protegerá y se reunirán con él.

Viudez, quién cuida, hermanas y sobrinos

Conchita (hija viva) no deja a Ignacio enfermo. En 1923, Josefinas día y noche. Cecilio muere el 22-I-1918, 11 meses después; ella está presente. A los cuatro días, Carmen Gigó.

1-VII-1885, velaciones en Vilanova; al día siguiente, el cuñado. Quedan Fernando (~7), Candelas (~5) y Candelas (~2). Ignacio se hace padre y protector de la cuñada. Concepción de Bellvís, 16-VIII-1923, 66 años (la autora, aquel verano, también 66). El mismo día, un hijo de pulmonía.

Otros: Casilda (José Puig); Enriqueta (Barcelona, 1875); Candelaria (abuela). Tío Gil, a los 13 años. Teresa Pujol, de parto. Magdalena Corsells, mayo 1923, 76. Magí Pontí: papel 1884 / fuentes 1881.

Cosas que se quedan

• Huérfana de madre a los 13 meses; de padre y madre hacia los 8. La crían Teresa Soler, la abuela, Teresa Pujol, Magdalena; Casals desde los 9.
• Se casa con 18 años y 7 meses (escribe 19) y él con 23, en el piso donde nació.
• Hijos de los 19 a los 41 años de ella.
• Viuda a los 60; escribe a los 67, solo para las hijas.
• 31 años de silencio sobre el cólera.
• Dinero de viudez apuntado para que no haya pleito entre hijas.
• Melilla: fecha falsa en el registro (9-VI vs 18-V); más de 1.200 ₧.

Años seguidos: Línea de tiempo.

Notes from home

What the family likes to know: ages, and also journeys, money, houses, illness, silence and situations the notebook leaves in writing. Everything comes from the paper. Where she does not put the day or the year, that is marked. No name is invented. Concepció’s death is not in the notebook (she still signs, alive, on 4 March 1924); the tree says 1934 and that is not asserted here.

Leaves: Sheet 2 · right · Sheet 3 · Sheets 5–6 · Sheet 7 · Sheets 9–11 · Sheet 16 · Sheets 18–21. Names: Who’s who. Longer Melilla: Melilla and Annual.

She: orphanhood, who raised her, marriage

Concepció Vilella y Gil is born in Lleida on 28 December 1856, at Carrer Major 33, 2nd floor.

Her mother, Joaquina Gil, dies in childbirth on 2 February 1858, at 5 a.m. (the birth at 11.35 p.m.). In that birth the newborn brother also dies. Concepció is 13 months old. Afterwards, a pawn of 800 reales.

Her father, Jorge Vilella y Salduga (from Vilanova del Segrià), dies “about two years” before Bishop Puigllat, whom she dates to 1865: that places the father’s death around 1863, when she is about 6. (The tree, not rewritten, gives 1865.) There is no exact day on the paper. In 1865, the year of first communion, they are already orphans of father and mother: she is 8.

Who raised her, as she writes it:

• After her mother, Teresa Soler — second wife of grandfather Manuel — acts as mother.
• They live with grandmother Rosa Solans and sister Candelaria, until she marries.
• At 5½ (her little sister, 4½) they are sent as boarders to the Escolàpies, in the care of Teresa Pujol, niece of grandmother Pilar Soler (the paper does not merge Pilar with Rosa Solans). They stay four years.
• As orphans, in the grandmother’s care, half-board until 17, with Teresa Pujol and the widow Magdalena Corsells.
• From the age of 9, her spiritual director is Dr José Casals (who later blesses the wedding).

In 1872 she meets Ignacio Simón y Ponti: she is 15; he about 25, a lawyer from Mequinensa on military service. Visits for about three years. His mother, Rosa Bofill y Ferrer (Almacelles), had died when Ignacio was 5 (the paper also says “9 years” before the marriage). Both lost their mothers young.

She marries on 31 July 1875, at 8 p.m., in the oratory of Our Lady of Sorrows. She writes 19 and he 23. With a December 1856 birth, in July she is 18 years and 7 months. He, at 23, would be from c. 1852. The tree makes him 1845: the paper prevails. Nuptial blessings on 3 August, renewed every year. They marry in the same flat where she says she was born (Casa Puig, 2nd floor, 1st door).

When he dies, on 22 February 1917 at 11.15 p.m., she is 60 years and 2 months. He, if he was 23 in 1875, about 64 or 65. Burial on the 24th; niche with uncle Estevan Pontí, where she wishes to be. She counts 44 years, 3 months and 22 days less half an hour of marriage; from the wedding day it is 41 years, 6 months and 22 days. The 44 years fit if one starts in the autumn of 1872. She signs the notebook on 4 March 1924, a widow of 7 years, aged 67.

The children: how old she was

All baptised in the Cathedral. She says sixteen births at the Klein house (the first two at the Ruiz house); the list gives twelve. The four missing ones are not invented. Ignacio’s age is approximate (~23 in 1875).

The cholera narrative speaks of a son Ignacio who had not made first communion: he is not the 7th on the list. August 1885: in a fortnight, the 2nd daughter and Hermosinda. She is 28. The Conchita who nurses Ignacio in 1916–17 is not the child of the cholera.

Montserrat marries on 9 May 1921 (aged 25; her mother 64). Granddaughter Montserrat Cecilia Sagrario: 5 February 1923. The paper also mentions a birth on 12 May (the son’s return from Melilla, no year): it is not forced. On 16 August 1923 “a son” dies of pneumonia at Bellvís: possibly the 12th, not confirmed. A son Camilo marries Pilar Cos y Soler (Montserrat, 1 June, c. 1913): he is not on the list of twelve with a birth year.

Houses and situations in Lleida

A chain of flats, as she tells it: Casa Puig (first daughters) → Casa Ruiz (the first two children, she says) → Casa Klein (she places 16 births there) → another 2nd floor on Carrer Major (works at the Ruiz café; Javier dies of measles here) → Plaza 33, 2nd floor 1st door, about 9½ years → lawsuit with Sr Pardo (an illness that brings Ignacio to death’s door) → 25 August 1916, flat at Casa Horcas.

Vilanova del Segrià: summers, the family house, nuptial blessings in 1885. The same year a daughter dies, a month earlier, they restore the house (1,000 ₧) and buy the garden / Escalaminas farm (4,166 ₧). The Lleida garden suffers in the cholera (guild rent, 30 ₧).

From the start of the marriage they press for the Vincentians to settle in Lleida. Easter 1876: 12 sisters; later a hostel on Carrer dels Magatzems (12 iron beds, kitchen, garden); in time, 16 sisters and 2 servants. Ignacio is executor for Fr Cosín.

Journeys

• February 1875: two months in Barcelona, at sister Enriqueta’s, to consult about the marriage.
• October 1875: wedding journey: Mequinensa, Montserrat, Barcelona.
• 4 October 1876: Ignacio in Rome (pilgrimage; audience with Pius IX); back on 1 November.
• June 1884: promise at Lourdes (sick children); on the way back, El Pilar and the Capuchin sister-in-law.
• Cholera: 15 August, flight to Montserrat; until 18 September; then Barcelona until 12 October, and Lleida.
• Quinsy and a vow to Lourdes (with Joaquina and Paco, aged 5; return via Loyola, 8 September).
• The son’s foot: Dr Soldevila at Molins de Rei (April–August) and baths at Caldes.
• St Blaise 1912, Tortosa: first mass of the Jesuit nephew Fernando Palmés; Ebro Observatory.
• Camilo’s wedding journey: Barcelona, Berga, Tarazona.
• December 1916: a few days in Palamós (Ignacio already ill).
• Melilla (the son); return with a telegram from Dénia; then Mataró (fear of consumption) until mid-August.
• Bellvís: a brother gravely ill (1921); a sister and a son (16 August 1923).

Money, dowries and hardship

The notebook does not hide figures. After her mother: 800 reales pawned. Vilanova house 1,000 ₧; Escalaminas 4,166 ₧. Garden, 30 ₧ of rent lost to cholera.

Widowhood. On 12 July 1921 they sell Fernando 45 to Domingo Bosch for 13,000 ₧ (mortgage 8,000). From that: clothes, journeys and Melilla. Joaquim and Montserrat buy a flat for 5,000 ₧: she pays the deed; 1,825 ₧ to Berenguer, 1,850 to the business. Dowries of Amelia and Montserrat (wedding 9 May 1921); works on the garden and Ceballes.

Draft and Melilla: 100 ₧ in two instalments “to claim him”; about 416 ₧ in legal costs (in one place, 406); in all more than 1,200 ₧ for six months there, paperwork and keep. The son “received no help of any kind”. She tells him not to stint on expenses: seeing him is worth more than the interest. She does not speak of bribes. Detail: Melilla and Annual.

On the 25th (August 1923), Conchita and she count 2,565 ₧ at the savings bank (sale of Fernando 45), loans (Bergué, Bell-lloc), notary Tressols, a 5-year term, destination after her death, so there will be no quarrel among the daughters.

Ignacio’s suffrages: 25–36 masses, 506 memorial cards with a portrait, notices in the papers; mourning of all Lleida and the Little Sisters’ poor.

Illness

Pepita: a cerebral attack after falling from the balcony in the nurse’s arms. Javier: measles. Lourdes: a contagious illness at the Klein house. Cholera at Montserrat: Conchita, an Ignacio, Beatriz, and herself (fulminant cholera; sacraments; eight days of danger; Joaquina sisters). Paco 1885 relapses after the cholera.

Ignacio, from office work: tuberculous / ulcer; a long illness from 11 December to Our Lady of Mount Carmel, and then about four years more. Ascension 1916: two hours’ congestion coming back from the garden. November: knee pain, a stroke. 22 February 1917: mass, garden, heart attack; they cannot find a doctor in time; she makes him kiss Our Lady and gives him Lourdes water. No agony.

She, 1923 (his 3rd anniversary, coming back from the Acadèmia Mariana): kidney pain; asks for extreme unction on 12–13 April; rheumatism; 10 days in bed at Carmel; on 20 December she sits at table with the daughters. Conchita almost dies on the night of the 21st (eve of Our Lady of Sorrows). The son, after Melilla: nature “much weakened”; fear of consumption; Mataró.

Thoughts and silence

After the cholera, back home: she looks for the convalescent son; the house is silent; the doctor hides for fear of the blow. Ignacio: “the two beloved children are in heaven” and asks her not to speak of it again. It is not a church vow on the paper: he asks it. She keeps it for 31 years, until he dies; she weeps only alone.

Over Melilla she fears never seeing the children again. The lawsuit over the false date is “almost impossible”. The son comes home leaning on an arm — “for we knew nothing”.

In 1923 she gathers the daughters: faith, the father’s example, unity (like uncle Moisès Pontí). She closes the notebook: the life is only for the daughters. Let them remember the parents’ sacrifices, keep the Catholic faith and Ignacio’s example; God will protect them and they will meet him again.

Widowhood, who cares, sisters and nephews

Conchita (the living daughter) never leaves Ignacio when he is ill. In 1923, Josephine sisters day and night. Cecilio dies on 22 January 1918, 11 months later; she is there. Four days after, Carmen Gigó.

1 July 1885, nuptial blessings at Vilanova; the next morning, the brother-in-law. Left are Fernando (~7), Candelas (~5) and Candelas (~2). Ignacio becomes father and protector to the widowed sister-in-law. Concepció of Bellvís, 16 August 1923, aged 66 (the author, that summer, is also 66). The same day, a son of pneumonia.

Others: Casilda (José Puig); Enriqueta (Barcelona, 1875); Candelaria (grandmother). Uncle Gil, at 13. Teresa Pujol, in childbirth. Magdalena Corsells, May 1923, 76. Magí Pontí: paper 1884 / sources 1881.

Things that stick

• Motherless at 13 months; orphan of both parents by about 8. Raised by Teresa Soler, the grandmother, Teresa Pujol, Magdalena; Casals from 9.
• She marries at 18 years and 7 months (she writes 19) and he at 23, in the flat where she was born.
• Children from her 19th to her 41st year.
• A widow at 60; she writes at 67, only for the daughters.
• 31 years of silence about the cholera.
• Widow’s money written down so there will be no lawsuit among daughters.
• Melilla: a false date in the register (9 June vs 18 May); more than 1,200 ₧.

Years in order: Timeline.

Бележки от дома

Какво семейството обича да знае: възрасти, а също пътувания, пари, къщи, болести, мълчание и ситуации, които тетрадката оставя написани. Всичко е от хартията. Където тя не пише ден или година, се отбелязва. Не се измисля име. Смъртта на Консепсио не е в тетрадката (подписва жива на 4-III-1924); дървото казва 1934 и тук не се твърди.

Страници: лист 2 · дясна · лист 3 · лист 5–6 · лист 7 · лист 9–11 · лист 16 · лист 18–21. Имена: Кой кой е. Дълга Мелила: Мелила и Annual.

Тя: сирачество, кой я отглежда, сватба

Консепсио Вилея и Хил се ражда в Лерида на 28 декември 1856, на Carrer Major 33, 2 етаж.

Майката, Хоакина Хил, умира при раждане на 2 февруари 1858, в 5 сутринта (раждането в 23:35). При същото раждане умира и новороденият брат. Консепсио е на 13 месеца. После — залог от 800 реала.

Бащата, Хорхе Вилея и Салдуга (от Виланова дел Сегрия), умира «около две години» преди епископ Пуиглат, когото тя датира 1865: това слага смъртта на бащата към 1863, когато тя е около 6. (Дървото, непренаписано, дава 1865.) Точен ден няма на хартията. През 1865, годината на първото причастие, вече са сираци от баща и майка: тя е на 8.

Кой я отглежда, както пише:

• След майката Тереса Солер — втора съпруга на дядо Мануел — играе ролята на майка.
• Живеят с баба Роса Соланс и сестра Канделария, докато тя се омъжи.
• На 5 години и половина (сестричката 4 и ½) ги дават пансионерки при есколапиите, на грижите на Тереса Пужол, племенница на баба Пилар Солер (хартията не слива Пилар с Роса Соланс). Стоят четири години.
• Сираци, на грижите на бабата, полупансион до 17 години, с Тереса Пужол и вдовицата Магдалена Корсейс.
• От 9 години духовен ръководител е д-р Хосе Казалс (после благославя сватбата).

През 1872 среща Игнасио Симон и Понти: тя е на 15; той около 25, адвокат от Мекиненса, на военна служба. Посещения около три години. Майка му, Роса Бофил и Ферер (Алмаселес), е умряла, когато Игнасио е бил на 5 (хартията казва и «9 години» преди брака). И двамата губят майка малки.

Жени се на 31 юли 1875, в 8 вечерта, в ораторията на Девата на скърбите. Тя пише 19 години, той 23. С раждане през декември 1856 през юли е на 18 години и 7 месеца. Той, на 23, би бил от ~1852. Дървото го прави 1845: хартията решава. Венчавки на 3 август, подновявани всяка година. Женят се в същия апартамент, където тя казва, че се е родила (2-1 на къща Пуч).

Когато той умира, на 22 февруари 1917 в 23:15, тя е на 60 години и 2 месеца. Той, ако е бил 23 през 1875, около 64 или 65. Погребение на 24-ти; ниша с чичо Естеван Понти, където тя иска да бъде. Тя брои 44 години, 3 месеца и 22 дни без половин час брак; от сватбата са 41 години, 6 месеца и 22 дни. 44-те години пасват, ако се започне от есента на 1872. Подписва тетрадката на 4-III-1924, вдовица от 7 години, на 67.

Децата: на каква възраст ги ражда

Всички кръстени в катедралата. Казва шестнадесет раждания в къща Клайн (първите две в къща Руис); списъкът дава дванадесет. Липсващите четири не се измислят. Възрастта на Игнасио е приблизителна (~23 през 1875).

Разказът за холерата говори за син Игнасио без първо причастие: не е 7-ият в списъка. Август 1885: за петнадесет дни втората дъщеря и Ермосинда. Тя е на 28. Кончита, която гледа Игнасио през 1916–17, не е тази от холерата.

Монсерат се жени на 9-V-1921 (25 години; майката 64). Внучка Монсерат Сесилия Саграрио: 5-II-1923. Хартията говори за раждане на 12 май (връщане от Мелила, без година): не се насилва. На 16-VIII-1923 умира «един син» от пневмония в Белвис: възможно 12-ият, непотвърдено. Син Камило се жени за Пилар Кос и Солер (Монсерат, 1 юни, към 1913): не е в списъка на дванадесетте с година на раждане.

Къщи и ситуации в Лерида

Верига от апартаменти, както я разказва: къща Пуч (първите дъщери) → къща Руис (първите две деца, казва) → къща Клайн (там слага 16 раждания) → друг 2 етаж на Carrer Major (работи в кафене Руис; тук Хавиер умира от морбили) → Plaza 33, 2-1, около 9 години и ½ → дело със г-н Пардо (болест, която поставя Игнасио на прага на смъртта) → 25 август 1916, апартамент в къща Оркас.

Виланова дел Сегрия: лета, къща на рода, венчавки 1885. Същата година, в която умира дъщеря, месец по-рано възстановяват къщата (1 000 ₧) и купуват градината / имението Ескаламинас (4 166 ₧). Градината в Лерида страда от холерата (наем на еснафа, 30 ₧).

От сватбата настояват паулистите да се установят в Лерида. Великден 1876: 12 сестри; после приют на Carrer dels Magatzems (12 железни легла, кухня, градина); с времето 16 сестри и 2 прислужници. Игнасио е изпълнител на п. Косин.

Пътувания

• Февруари 1875: два месеца в Барселона, у сестра Енрикета, да се посъветват за брака.
• Октомври 1875: сватбено пътуване: Мекиненса, Монсерат, Барселона.
• 4-X-1876: Игнасио в Рим (поклонение; аудиенция при Пий IX); връща се на 1 ноември.
• Юни 1884: обет в Лурд (болни деца); на връщане Ел Пилар и снахата капуцинка.
• Холера: 15 август, бягство към Монсерат; до 18 септември; после Барселона до 12 октомври и Лерида.
• Ангини и обет към Лурд (с Хоакина и Пако на 5 години; връщане през Лойола, 8 септември).
• Крак на сина: д-р Солдевила в Молинс де Рей (април–август) и бани в Калдес.
• Св. Власий 1912, Тортоса: първа литургия на племенника йезуит Фернандо Палмес; обсерватория на Ебро.
• Сватбено пътуване на Камило: Барселона, Берга, Тарасона.
• Декември 1916: няколко дни в Паламос (Игнасио вече болен).
• Мелила (синът); връщане с телеграма от Дения; после Матаро (страх от туберкулоза) до средата на август.
• Белвис: тежко болен брат (1921); сестра и син (16-VIII-1923).

Пари, зестри и лишения

Тетрадката не крие цифри. След майката: 800 реала залог. Къща във Виланова 1 000 ₧; Ескаламинас 4 166 ₧. Градина, 30 ₧ наем, изгубен от холерата.

Вдовство. На 12-VII-1921 продават Фернандо 45 на Доминго Бош за 13 000 ₧ (ипотека 8 000). Оттам дрехи, пътувания и Мелила. Хоаким и Монсерат купуват апартамент за 5 000 ₧: тя плаща нотариалния акт; 1 825 ₧ на Беренгер, 1 850 в бизнеса. Зестри на Амелия и Монсерат (сватба 9-V-1921); работи по градината и Себайес.

Набор и Мелила: 100 ₧ на две вноски «за да го изискат»; около 416 ₧ за делото (на едно място 406); общо над 1 200 ₧ за шест месеца там, книжа и престой. Синът «не получаваше помощ от никакъв вид». Тя му казва да не жали разноски: да го види струва повече от лихвата. Не говори за подкупи. Подробности: Мелила и Annual.

На 25-и (август 1923) Кончита и тя броят 2 565 ₧ в касата (продажба на Фернандо 45), заеми (Берге, Бел-лок), нотариус Тресолс, срок 5 години, предназначение след смъртта ѝ, за да няма спорове между дъщерите.

Заупокойни за Игнасио: 25–36 литургии, 506 възпоменателни картички с портрет, некролог във вестниците; траур на цяла Лерида и бедните на сестричките.

Болести

Пепита: мозъчен удар след падане от балкона в ръцете на бавачката. Хавиер: морбили. Лурдес: заразна болест в къща Клайн. Холера в Монсерат: Кончита, един Игнасио, Беатрис и тя (мълниеносна холера; тайнства; осем дни опасност; сестри хоакини). Пако 1885 се влошава след холерата.

Игнасио, от кантората: туберкулозен / язва; дълга болест от 11 декември до Кармен и още около четири години. Възнесение 1916: застой от два часа при връщане от градината. Ноември: болка в коляното, мозъчен удар. 22-II-1917: литургия, градина, сърдечен удар; не намират лекар навреме; тя го кара да целуне Девата и му дава вода от Лурд. Без агония.

Тя, 1923 (3-та годишнина от него, връщайки се от Академия Мариана): бъбречна болка; иска последно помазание на 12–13 април; ревматизъм; 10 дни на легло за Кармен; на 20 декември сяда на масата с дъщерите. Кончита почти умира в нощта на 21-ви (навечерие на Скърбите). Синът след Мелила: природата «силно отслабнала»; страх от туберкулоза; Матаро.

Мисли и мълчание

При холерата, у дома: тя търси оздравяващия син; къщата мълчи; лекарят се крие от страх от удара. Игнасио: «двете обичани деца са на небето» и я моли да не говори повече. Не е църковен обет на хартията: моли той. Тя го спазва 31 години, докато той умре; плаче само сама.

За Мелила се страхува да не види отново децата. Делото за фалшивата дата е «почти невъзможно». Синът се връща подпрян на ръка — «защото нищо не знаехме».

През 1923 събира дъщерите: вяра, примерът на бащата, единство (като чичо Мойсес Понти). Затваря тетрадката: биографията е само за дъщерите. Да помнят жертвите, да пазят католическата вяра и примера на Игнасио; Бог ще ги пази и ще се срещнат с него.

Вдовство, кой гледа, сестри и племенници

Кончита (живата дъщеря) не оставя болния Игнасио. През 1923 сестри йозефини ден и нощ. Сесилио умира на 22-I-1918, 11 месеца по-късно; тя е там. След четири дни Кармен Жиго.

1-VII-1885, венчавки във Виланова; на сутринта зетят. Остават Фернандо (~7), Канделас (~5) и Канделас (~2). Игнасио става баща и закрилник на вдовицата снаха. Консепсио от Белвис, 16-VIII-1923, 66 години (авторката същото лято също 66). Същия ден син от пневмония.

Други: Касилда (Хосе Пуч); Енрикета (Барселона, 1875); Канделария (бабата). Чичо Хил, на 13 години. Тереса Пужол, при раждане. Магдалена Корсейс, май 1923, 76. Маги Понти: хартия 1884 / източници 1881.

Неща, които остават

• Сирак без майка на 13 месеца; без баща и майка към 8. Отглеждат я Тереса Солер, бабата, Тереса Пужол, Магдалена; Казалс от 9.
• Жени се на 18 години и 7 месеца (пише 19) и той на 23, в апартамента, където се е родила.
• Деца от 19 до 41 години на нея.
• Вдовица на 60; пише на 67, само за дъщерите.
• 31 години мълчание за холерата.
• Парите на вдовицата записани, за да няма спор между дъщерите.
• Мелила: фалшива дата в регистъра (9-VI срещу 18-V); над 1 200 ₧.

Години по ред: Хронология.

Arbre resum

Les dates i els noms del llibre són els del quadern. L’arbre familiar és un vault a part (`H:\11`, versió vigent v62 el 2026-10-10). Aquí només n’hi ha una còpia de la branca Rosell (Simon–Vilella, la de la dona). No s’han fusionat els dos grafs. No s’ha escrit a l’arbre.

On xoca el paper amb l’arbre (Janer/Sanuy, llista de fills, Ignacio 1845 vs ~1852…), mana el paper. Naixement 1856 i mare Joaquina Gil: el Full 2 · dreta (transcripció familiar) i l’arbre ja s’acosten. Vegeu 06-qui-es-qui i 08-notes.

Dos PDF de l’annex (còpies, Famílies partides Rosell v62): l’arbre sencer i el preparat per imprimir en DIN A3.

Árbol resumido

Las fechas y los nombres del libro son los del cuaderno. El árbol familiar es un vault aparte (`H:\11`, versión vigente v62 el 2026-10-10). Aquí solo hay una copia de la rama Rosell (Simon–Vilella, la de la esposa). No se han fusionado los dos grafos. No se ha escrito en el árbol.

Donde choca el papel con el árbol (Janer/Sanuy, lista de hijos, Ignacio 1845 frente a ~1852…), manda el papel. Nacimiento 1856 y madre Joaquina Gil: el Full 2 · dreta (transcripción familiar) y el árbol ya se acercan. Véanse «Quién es quién» y «Notas de lectura».

Dos PDF del anexo (copias, Famílies partides Rosell v62): el árbol entero y el preparado para imprimir en DIN A3.

Tree (summary)

The dates and names in the book are those of the notebook. The family tree is a separate vault (`H:\11`, current version v62 on 2026-10-10). Here there is only a copy of the Rosell branch (Simon–Vilella, the wife’s). The two graphs have not been merged. Nothing has been written to the tree.

Where the paper clashes with the tree (Janer/Sanuy, list of children, Ignacio 1845 vs ~1852…), the paper rules. Birth 1856 and mother Joaquina Gil: leaf 2 right (family transcription) and the tree now sit closer. See “Who’s who” and “Reading notes”.

Two PDFs in the annex (copies, Famílies partides Rosell v62): the full tree and the one prepared for printing on DIN A3.

Родословно дърво (кратко)

Датите и имената в книгата са тези на тетрадката. Семейното дърво е отделен трезор (`H:\11`, действаща версия v62 на 2026-10-10). Тук има само копие на клона Rosell (Симон–Вилеля, този на съпругата). Двете графи не са слети. В дървото не е писано.

Където хартията се сблъсква с дървото (Жанер/Сануй, списък на децата, Игнасио 1845 срещу ~1852…), заповядва хартията. Раждане 1856 и майка Joaquina Gil: лист 2 дясно (семейна транскрипция) и дървото вече се доближават. Вижте «Кой кой е» и «Бележки към четенето».

Два PDF в приложението (копия, Famílies partides Rosell v62): цялото дърво и подготвеното за печат на DIN A3.

Línia de temps

Anys de `Dates/`. A la columna de la dreta, cada full enllaça a aquella cara del quadern.

El còlera d’Espanya se situa històricament el 1885; ella el data amb els naixements de 1886. Es deixa el doble.

Melilla: tornada 12 de maig sense any escrit; el 14-X-1921 ja hi era. No es posa aquest maig a 1921. Capítol 14-melilla.

Línea de tiempo

Años de `Dates/`. En la columna de la derecha, cada Full enlaza a aquella cara del cuaderno.

El cólera de España se sitúa históricamente en 1885; ella lo data con los nacimientos de 1886. Se deja el doble.

Melilla: vuelta 12 de mayo sin año escrito; el 14-X-1921 ya estaba allí. Ese mayo no se pone en 1921. Capítulo 14-melilla.

Timeline

Years from `Dates/`. In the right-hand column, each Full links to that leaf of the notebook.

Spain’s cholera is placed historically in 1885; she dates it with the births of 1886. Both are left standing.

Melilla: return 12 May with no year written; by 14 Oct 1921 he was already there. That May is not put in 1921. Chapter 14-melilla.

Хронология

Години от `Dates/`. В дясната колона всеки Full води към онази страна на тетрадката.

Холерата в Испания се поставя исторически през 1885; тя я датира с ражданията от 1886. Оставя се двойното.

Мелила: връщане 12 май без написана година; на 14-X-1921 вече е там. Този май не се слага в 1921. Глава 14-melilla.

Notes de lectura

Notes que es repetiran al peu de les cares. Font: el quadern, no el 01.

Noms

• Ponti / Pontí / Puntí. Al paper: Ponti i Pontí. L’arbre: Ponti. El llibre no unifica a Puntí. Magín és Pontí (Magí Pontí i Ferrer).
• Pardi era Pontí. Estevan i Dr. Moises: al paper Pontí. Lectura antiga Pardi. El Sr. Pardo del pis (querella) és un altre nom: no es toca.
• Palmés, no Palma. Cognom de Lleida. Padrins Fernando i Carlos; nebot jesuïta Fernando Palmés Valls. Lectures antigues Palma / Palmé.
• P. Ferrer, no Febrer. Sagraments a Montserrat. El mes de febrer no es toca.
• Gigó, no Gigo. Amiga Carmen Gigó.
• Recasens, no Recesens. Prevere P. Recasens (1923).
• Mort de Magí: paper 22-X-1884; fonts 22-X-1881. El fidel conserva el 1884.
• Bisbe Puigllat. Identitat (fonts): Marià Puigllat i Amigó (Tona, 1804 – Roma, 3-II-1870), bisbe de Lleida 1862–1870; Vaticà I. Paper, full 3: mort a Lleida el 22-VII-1865, atac cerebral. Paper, full 4: mort a Roma, dos anys després del pare. El fidel no es reescriu.
• Casals. Paper: Dr. José Casals, director espiritual, bateja. Fonts: metge Tomàs Casals i Ibarz (Lleida, 1815–1895; [Galeria de Metges](https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EFIF)). No s’unifiquen (José ≠ Tomàs; al paper fa d’eclesiàstic).
• Sanpere / Sampere. Sogre: Simón y Sanpere al quadern; Sampere a l’arbre.
• Dues Conchites. La 6ª (Conchita (1886), còlera) no és Conchita (filla viva) (1914).
• Dos Paco María. 1885 (mort 1888; un lloc Federico) i 1898 (quinta / Melilla).
• Melilla. El 14-X-1921 el fill ja hi és; tornada 12-V sense any al costat. No es força el maig de 1921. Capítol 14-melilla.
• Monserrat. Grafia del paper per Montserrat (1895).
• Janer, no Sanuy. El quadern casa Montserrat amb Janer (1921). L’arbre (v59) la casa amb Sanuy Ramonich. Al llibre: Janer, amb nota.
• Mare Joaquina Gil. Full 2 · dreta (transcripció familiar): Juaquina Gil y XXXX, de Lleida. L’arbre: Joaquina Gil Lacuña. El segon cognom no es tanca al paper. La lectura IA Inés d’Almenar d’aquesta cara queda descartada.

Llocs

• Carrer Major. En català (marc, resum, mapa). Al paper: Calle Mayor. No es «catalanitza» el fidel ni la corregida.
• Vilanova del Segrià (casa, velacions) no és el P. Casimiro Villanueva (paül). El manuscrit vacil·la Vilanova / Villanueva per al poble: fidel respecta; corregida anota.

El silenci del còlera

• Quan: el dia de tornar de Montserrat a casa (després del 18 de setembre; el paper data el còlera 1885/86).
• Qui el demana: Ignacio, no un prevere. Paraules seves: els dos fills al cel; que no parli més de les desgràcies.
• Per què, al paper: ella busca el fill convalescent; la casa calla; el metge s’amaga de por al cop. No hi ha un vot ni una prohibició d’església escrita.
• Quant: ella no n’hi parla mai; a la mort d’ell, 31 anys. Plora sola.

Nombres i dates

• 12 fills enumerats, 16 naixements a casa Klein (els dos primers a casa Ruiz). No s’inventen els quatre que falten.
• Naixement de Concepció: 28-XII-1856, Carrer Major 33 2n (transcripció familiar del Full 2 · dreta). La lectura IA 1853 / núm. 13 / dia 23 d’aquesta cara queda descartada. L’arbre ja deia 1856.
• Edat al casament: ella anota 19 anys el 1875 (nascuda el desembre de 1856, el juliol de 1875 té 18 anys i escaig; el 19 encaixa millor que amb 1853). Ell: 23 al casament i ~25 el 1872. L’arbre el fa del 1845 (tindria ~30 el 1875).
• 13 mesos (1858): a la mort de la mare; amb 1856 encaixa. No es «corregeix» a quatre anys.
• Còlera: relat 1886 / epidemiologia 1885. Fill Ignacio del còlera vs Ignacio de la llista (1889–1891): dues històries al paper.
• Mort de Concepció: no és al quadern (firma viva el 1924). L’arbre diu 1934; no s’afirma al llibre fins a tenir document.
• Dret (1875). Casament abans del Codi espanyol de 1889: a Catalunya, dret civil propi (separació de béns, no guanys castellans). El paper no cita capítols, dot nupcial ni quarta vidual. Notes: dret-civil-catala-pre-1889.

To

No es «corregeix» la mare. Es llegeix, s’anota el dubte, es passa pàgina.

Notas de lectura

Notas que se repetirán al pie de las caras. Fuente: el cuaderno, no el 01.

Nombres

• Ponti / Pontí / Puntí. En el papel: Ponti y Pontí. El árbol: Ponti. El libro no unifica a Puntí. Magín es Pontí (Magí Pontí i Ferrer).
• Pardi era Pontí. Estevan y Dr. Moises: en el papel Pontí. Lectura antigua Pardi. El Sr. Pardo del piso (querella) es otro nombre: no se toca.
• Palmés, no Palma. Apellido de Lleida. Padrinos Fernando y Carlos; sobrino jesuita Fernando Palmés Valls. Lecturas antiguas Palma / Palmé.
• P. Ferrer, no Febrer. Sacramentos en Montserrat. El mes de febrero no se toca.
• Gigó, no Gigo. Amiga Carmen Gigó.
• Recasens, no Recesens. Presbítero P. Recasens (1923).
• Muerte de Magí: papel 22-X-1884; fuentes 22-X-1881. Lo fiel conserva el 1884.
• Obispo Puigllat. Identidad (fuentes): Marià Puigllat i Amigó (Tona, 1804 – Roma, 3-II-1870), obispo de Lleida 1862–1870; Vaticano I. Papel, folio 3: muerte en Lleida el 22-VII-1865, ataque cerebral. Papel, folio 4: muerte en Roma, dos años después del padre. Lo fiel no se reescribe.
• Casals. Papel: Dr. José Casals, director espiritual, bautiza. Fuentes: médico Tomàs Casals i Ibarz (Lleida, 1815–1895; [Galeria de Metges](https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EFIF)). No se unifican (José ≠ Tomàs; en el papel actúa como eclesiástico).
• Sanpere / Sampere. Suegro: Simón y Sanpere en el cuaderno; Sampere en el árbol.
• Dos Conchitas. La 6.ª (Conchita (1886), cólera) no es Conchita (filla viva) (1914).
• Dos Paco María. 1885 (muerte 1888; en un sitio Federico) y 1898 (quinta / Melilla).
• Melilla. El 14-X-1921 el hijo ya está allí; vuelta 12-V sin año al lado. No se fuerza mayo de 1921. Capítulo 14-melilla.
• Monserrat. Grafía del papel por Montserrat (1895).
• Janer, no Sanuy. El cuaderno casa a Montserrat con Janer (1921). El árbol (v59) la casa con Sanuy Ramonich. En el libro: Janer, con nota.
• Madre Joaquina Gil. Full 2 · dreta (transcripción familiar): Juaquina Gil y XXXX, de Lleida. El árbol: Joaquina Gil Lacuña. El segundo apellido no se cierra en el papel. La lectura IA Inés de Almenar de esta cara queda descartada.

Lugares

• Carrer Major. En catalán (marco, resumen, mapa). En el papel: Calle Mayor. No se «catalaniza» lo fiel ni lo corregido.
• Vilanova del Segrià (casa, velaciones) no es el P. Casimiro Villanueva (paúl). El manuscrito vacila Vilanova / Villanueva para el pueblo: lo fiel respeta; lo corregido anota.

El silencio del cólera

• Cuándo: el día de volver de Montserrat a casa (después del 18 de septiembre; el papel data el cólera 1885/86).
• Quién lo pide: Ignacio, no un presbítero. Palabras suyas: los dos hijos en el cielo; que no hable más de las desgracias.
• Por qué, en el papel: ella busca al hijo convaleciente; la casa calla; el médico se esconde por miedo al golpe. No hay un voto ni una prohibición de iglesia escrita.
• Cuánto: ella nunca le habla de ello; a la muerte de él, 31 años. Llora sola.

Números y fechas

• 12 hijos enumerados, 16 nacimientos en casa Klein (los dos primeros en casa Ruiz). No se inventan los cuatro que faltan.
• Nacimiento de Concepció: 28-XII-1856, Carrer Major 33 2.º (transcripción familiar del Full 2 · dreta). La lectura IA 1853 / n.º 13 / día 23 de esta cara queda descartada. El árbol ya decía 1856.
• Edad en la boda: ella anota 19 años en 1875 (nacida en diciembre de 1856, en julio de 1875 tiene 18 años y pico; el 19 encaja mejor que con 1853). Él: 23 en la boda y ~25 en 1872. El árbol lo hace de 1845 (tendría ~30 en 1875).
• 13 meses (1858): a la muerte de la madre; con 1856 encaja. No se «corrige» a cuatro años.
• Cólera: relato 1886 / epidemiología 1885. Hijo Ignacio del cólera frente a Ignacio de la lista (1889–1891): dos historias en el papel.
• Muerte de Concepció: no está en el cuaderno (firma viva en 1924). El árbol dice 1934; no se afirma en el libro hasta tener documento.
• Derecho (1875). Boda antes del Código español de 1889: en Cataluña, derecho civil propio (separación de bienes, no gananciales castellanos). El papel no cita capítulos, dote nupcial ni cuarta vidual.

Tono

No se «corrige» a la madre. Se lee, se anota la duda, se pasa página.

Reading notes

Notes that will recur at the foot of the leaves. Source: the notebook, not vault 01.

Names

• Ponti / Pontí / Puntí. On the paper: Ponti and Pontí. The tree: Ponti. The book does not unify them as Puntí. Magín is Pontí (Magí Pontí i Ferrer).
• Pardi was Pontí. Estevan and Dr Moises: on the paper Pontí. Old reading Pardi. Sr. Pardo of the flat (lawsuit) is another name: it is left alone.
• Palmés, not Palma. A Lleida surname. Godfathers Fernando and Carlos; Jesuit nephew Fernando Palmés Valls. Old readings Palma / Palmé.
• Fr Ferrer, not Febrer. Last rites at Montserrat. The month of February is not touched.
• Gigó, not Gigo. Friend Carmen Gigó.
• Recasens, not Recesens. Priest P. Recasens (1923).
• Death of Magí: paper 22-X-1884; sources 22-X-1881. The faithful transcription keeps 1884.
• Bishop Puigllat. Identity (sources): Marià Puigllat i Amigó (Tona, 1804 – Rome, 3-II-1870), bishop of Lleida 1862–1870; Vatican I. Paper, leaf 3: death in Lleida on 22-VII-1865, a stroke. Paper, leaf 4: death in Rome, two years after her father. The faithful text is not rewritten.
• Casals. Paper: Dr José Casals, spiritual director, baptises. Sources: physician Tomàs Casals i Ibarz (Lleida, 1815–1895; [Galeria de Metges](https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EFIF)). Not merged (José ≠ Tomàs; on the paper he acts as a cleric).
• Sanpere / Sampere. Father-in-law: Simón y Sanpere in the notebook; Sampere on the tree.
• Two Conchitas. The 6th (Conchita (1886), cholera) is not Conchita (filla viva) (1914).
• Two Paco Marías. 1885 (died 1888; in one place Federico) and 1898 (draft / Melilla).
• Melilla. By 14 Oct 1921 the son is already there; return 12 May with no year beside it. May 1921 is not forced. Chapter 14-melilla.
• Monserrat. The paper’s spelling for Montserrat (1895).
• Janer, not Sanuy. The notebook marries Montserrat to Janer (1921). The tree (v59) marries her to Sanuy Ramonich. In the book: Janer, with a note.
• Mother Joaquina Gil. Leaf 2 right (family transcription): Juaquina Gil y XXXX, of Lleida. The tree: Joaquina Gil Lacuña. The second surname is not closed on the paper. The IA reading Inés of Almenar for this leaf is discarded.

Places

• Carrer Major. In Catalan (frame, summary, map). On the paper: Calle Mayor. The faithful and corrected texts are not “Catalanised”.
• Vilanova del Segrià (house, nuptial blessing) is not Fr Casimiro Villanueva (Vincentian). The manuscript wavers Vilanova / Villanueva for the village: the faithful respects it; the corrected notes it.

The silence after the cholera

• When: the day they come home from Montserrat (after 18 September; the paper dates the cholera 1885/86).
• Who asks for it: Ignacio, not a priest. His words: the two children in heaven; not to speak any more of the misfortunes.
• Why, on the paper: she looks for her convalescent son; the house is silent; the doctor hides for fear of the blow. There is no vow and no written church ban.
• How long: she never speaks of it to him; at his death, 31 years. She weeps alone.

Numbers and dates

• 12 children listed, 16 births at casa Klein (the first two at casa Ruiz). The four missing ones are not invented.
• Birth of Concepció: 28-XII-1856, Carrer Major 33, 2nd floor (family transcription of leaf 2 right). The IA reading 1853 / no. 13 / day 23 for this leaf is discarded. The tree already had 1856.
• Age at marriage: she notes 19 in 1875 (born December 1856, in July 1875 she is just over 18; 19 fits better than with 1853). He: 23 at the wedding and ~25 in 1872. The tree makes him 1845 (he would be ~30 in 1875).
• 13 months (1858): at her mother’s death; with 1856 it fits. It is not “corrected” to four years.
• Cholera: account 1886 / epidemiology 1885. Son Ignacio of the cholera versus Ignacio on the list (1889–1891): two stories on the paper.
• Death of Concepció: not in the notebook (she signs alive in 1924). The tree says 1934; the book does not assert it until there is a document.
• Law (1875). Marriage before the Spanish Code of 1889: in Catalonia, its own civil law (separation of property, not Castilian community of gains). The paper does not name marriage articles, nuptial dowry or the quarta vidual.

Tone

The mother is not “corrected”. We read, we note the doubt, we turn the page.

Бележки към четенето

Бележки, които ще се повтарят в подножието на страниците. Източник: тетрадката, не vault 01.

Имена

• Ponti / Pontí / Puntí. На хартията: Ponti и Pontí. Дървото: Ponti. Книгата не ги обединява в Puntí. Magín е Pontí (Magí Pontí i Ferrer).
• Pardi беше Pontí. Estevan и д-р Moises: на хартията Pontí. Старо четене Pardi. Sr. Pardo от жилището (иск) е друго име: не се пипа.
• Palmés, не Palma. Фамилия от Лерида. Кръстници Fernando и Carlos; племенник йезуит Fernando Palmés Valls. Стари четения Palma / Palmé.
• о. Ferrer, не Febrer. Тайнства в Монсерат. Месецът февруари не се пипа.
• Gigó, не Gigo. Приятелка Carmen Gigó.
• Recasens, не Recesens. Свещеник P. Recasens (1923).
• Смърт на Magí: хартия 22-X-1884; източници 22-X-1881. Вярното запазва 1884.
• Епископ Puigllat. Самоличност (източници): Marià Puigllat i Amigó (Тона, 1804 – Рим, 3-II-1870), епископ на Лерида 1862–1870; Ватикан I. Хартия, лист 3: смърт в Лерида на 22-VII-1865, мозъчен удар. Хартия, лист 4: смърт в Рим, две години след бащата. Вярното не се преписва.
• Casals. Хартия: д-р José Casals, духовен ръководител, кръщава. Източници: лекар Tomàs Casals i Ibarz (Лерида, 1815–1895; [Galeria de Metges](https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EFIF)). Не се сливат (José ≠ Tomàs; на хартията действа като духовник).
• Sanpere / Sampere. Свекър: Simón y Sanpere в тетрадката; Sampere в дървото.
• Две Conchita. 6-ата (Conchita (1886), холера) не е Conchita (filla viva) (1914).
• Двама Paco María. 1885 (смърт 1888; на едно място Federico) и 1898 (набор / Мелила).
• Мелила. На 14-X-1921 синът вече е там; връщане 12-V без година до датата. Не се форсира май 1921. Глава 14-melilla.
• Monserrat. Правопис на хартията за Montserrat (1895).
• Janer, не Sanuy. Тетрадката омъжва Montserrat за Janer (1921). Дървото (v59) я омъжва за Sanuy Ramonich. В книгата: Janer, с бележка.
• Майка Joaquina Gil. Лист 2 дясно (семейна транскрипция): Juaquina Gil y XXXX, от Лерида. Дървото: Joaquina Gil Lacuña. Второто фамилно име не е затворено на хартията. Четенето на ИИ Inés от Almenar за тази страница е отхвърлено.

Места

• Carrer Major. На каталонски (рамка, резюме, карта). На хартията: Calle Mayor. Вярното и коригираното не се «каталонизират».
• Vilanova del Segrià (къща, венчавка) не е о. Casimiro Villanueva (паулист). Ръкописът се колебае Vilanova / Villanueva за селото: вярното уважава; коригираното отбелязва.

Мълчанието след холерата

• Кога: денят на връщане от Монсерат у дома (след 18 септември; хартията датира холерата 1885/86).
• Кой го иска: Игнасио, не свещеник. Негови думи: двете деца на небето; да не говори повече за нещастията.
• Защо, на хартията: тя търси оздравяващия син; къщата мълчи; лекарят се крие от страх от удара. Няма обет и няма писмена църковна забрана.
• Колко: тя никога не му говори за това; при смъртта му — 31 години. Плаче сама.

Числа и дати

• 12 изброени деца, 16 раждания в casa Klein (първите две в casa Ruiz). Четирите липсващи не се измислят.
• Раждане на Консепсио: 28-XII-1856, Carrer Major 33, 2 етаж (семейна транскрипция на лист 2 дясно). Четенето на ИИ 1853 / № 13 / ден 23 за тази страница е отхвърлено. Дървото вече казваше 1856.
• Възраст при сватбата: тя записва 19 години през 1875 (родена декември 1856, през юли 1875 е малко над 18; 19 пасва по-добре, отколкото с 1853). Той: 23 при сватбата и ~25 през 1872. Дървото го прави от 1845 (би имал ~30 през 1875).
• 13 месеца (1858): при смъртта на майката; с 1856 пасва. Не се «поправя» на четири години.
• Холера: разказ 1886 / епидемиология 1885. Син Ignacio от холерата срещу Ignacio от списъка (1889–1891): две истории на хартията.
• Смърт на Консепсио: не е в тетрадката (подписва жива през 1924). Дървото казва 1934; в книгата не се твърди, докато няма документ.
• Право (1875). Брак преди испанския кодекс от 1889: в Каталония собствено гражданско право (разделност, не кастилска общност). Хартията не цитира брачни глави, брачна зестра или вдовишка четвърт.

Тон

Майката не се «коригира». Чете се, отбелязва се съмнението, обръща се страница.

Mapa

Llocs que nomena el quadern. Els punts són el municipi (o el carrer, a Lleida), no la porta de casa. Caldes (banys després de Molins de Rei) no té punt: el paper no diu quina Caldes.

Cliqueu un nom de la llista per centrar el mapa. El fons és un mapa físic (relleu) amb carreteres i fronteres d’estat (OpenTopoMap). Sense internet, la llista es queda; el plànol cal xarxa.

Mapa

Lugares que nombra el cuaderno. Los puntos son el municipio (o la calle, en Lleida), no la puerta de casa. Caldes (baños después de Molins de Rei) no tiene punto: el papel no dice cuál Caldes.

Pulsad un nombre de la lista para centrar el mapa. El fondo es un mapa físico (relieve) con carreteras y fronteras de estado (OpenTopoMap). Sin internet, la lista se queda; el plano necesita red.

Map

Places the notebook names. The points are the municipality (or the street, in Lleida), not the house door. Caldes (baths after Molins de Rei) has no point: the paper does not say which Caldes.

Click a name in the list to centre the map. The background is a physical map (relief) with roads and state borders (OpenTopoMap). Offline, the list remains; the plan needs a network.

Карта

Места, които тетрадката назовава. Точките са общината (или улицата, в Лерида), не вратата на къщата. Калдес (бани след Молинс де Рей) няма точка: хартията не казва кой Калдес.

Натиснете име от списъка, за да центрирате картата. Фонът е физическа карта (релеф) с пътища и държавни граници (OpenTopoMap). Без интернет списъкът остава; планът иска мрежа.

Resum

Història seguida del quadern, com ella la conta. Les dates i els noms són els del paper; quan es contradiu, s’anota. La defunció de Concepció no hi consta: el 4 de març de 1924 encara firma viva, a Lleida.

Biografia familiar en castellà, adreçada a les filles, vídua d’Ignacio Simón y Ponti. Tapes: papereria Urrea, Carrer dels Cavallers 14. El text comença al Full 2 · dreta i s’acaba al Full 25 · esquerra.

Infància i orfenesa (1856–c. 1870)

Full 2–3–4.

Concepció neix a Lleida el 28 de desembre de 1856, al Carrer Major 33, 2n. Amb Casilda (José Puig) passen al 2n de casa. Després de la mort de la mare, 800 reals; hi viuen amb l’àvia Rosa Solans i Candelaria, fins que ella es casa.

Pares: Jorge Vilella y Salduga, de Vilanova del Segrià, i Joaquina Gil (Lleida; segon cognom no tancat). Avi patern: Manuel Vilella (la Saira). Avis materns: Mariano Gil i Joaquina (text tallat). El pare havia tingut set germans; ella només coneix Gil, mort als 13 anys, alumne de l’Institut de Lleida.

La mare mor de part el 2 de febrer de 1858 (ella té 13 mesos). Teresa Soler, muller en segones núpcies de l’avi, fa de mare. Als 5 anys i mig les posen internes a les Escolàpies (Teresa Pujol), quatre anys.

El 1865, primera comunió (Purificació); el bisbe Puigllat fa visita pastoral i, al paper, mor el 22 de juliol d’atac cerebral a Lleida (un altre full diu Roma). Fonts: Marià Puigllat i Amigó, Roma 3-II-1870. Òrfenes de pare i mare, mitja pensió fins als 17 anys. Director espiritual: Dr. José Casals (ella, des dels 9 anys).

Noces (1872–1875)

Full 4–5–6.

El 1872 coneix Ignacio: uns 25 anys, advocat i de servei militar, de Mequinensa, fill d’Ignacio Simón y Sanpere i Rosa Bofill y Ferrer (Almacelles). Visites uns tres anys.

Febrer de 1875: dos mesos a Barcelona, casa d’Enriqueta. El 23 d’abril (Sant Jordi) relacions formals. Esposalles el 9 de juny. Pis 2n 1a de casa Puig.

Casament: 31 de juliol, 8 del vespre, oratori de la Mare de Déu dels Dolors. Ella anota 19 anys i ell 23. Velacions el 3 d’agost. Viatge de nuvis a l’octubre: Mequinensa, Montserrat, Barcelona. El 4 d’octubre de 1876 Ignacio va a Roma (audiència amb Pius IX).

Fills, padrins i morts infantils

Full 6–7.

Tots batejats a la Catedral i presentats als Dolors. Relació numerada (desajustos entre fulls):

Padrins: Magín Pontí i parentela Pontí, Enriqueta, José Simón, Palmés, etc. Més endavant parla de 16 naixements a casa Klein (els dos primers a casa Ruiz); la llista en recull dotze.

Pepita mor d’atac cerebral després de caure del balcó. Hermosinda i la 2ª moren l’agost de 1885.

Magín Pontí, Vilanova i Lourdes

Full 7–8.

El tío Magí Pontí i Ferrer, organista de la Seu, mor al paper el 22 d’octubre de 1884 (fonts musicals: 22-X-1881), a la casa de Misericòrdia.

Restauren la casa de Vilanova del Segrià i compren l’hort / Escalaminas. Juny de 1884: promesa a Lourdes; de tornada, el Pilar i la cunyada caputxina. 1 de juliol de 1885: velacions a Vilanova. Allà mor el marit de la germana; Ignacio protegeix la cunyada vídua i els nens.

El còlera (Montserrat)

Full 9–10–11.

El 14 d’agost el còlera entra al poble. El 15 fugen a Montserrat. El 17, Conchita mor a les 8 del vespre. L’autora cau greu; sagraments (P. Ferrer); metge Alijo de Manresa. L’espòs ofereix els fills a la Mare de Déu a canvi de la vida d’ella.

El fill Ignacio mor de còlera fulminant, sense primera comunió (el relat no encaixa del tot amb el 7è de la llista). Enterren el fill al cementiri vell dels Paüls; Conchita al cementiri general de Montserrat. El dia 21 mor també Beatriz.

Fins al 18 de setembre a Montserrat. A casa, silenci: ella busca el fill. Ignacio: els dos fills són al cel, i li demana que no en parli més. Ella ho compleix 31 anys. Barcelona fins al 12 d’octubre, després Lleida. Federico / Paco M.ª mor el 5 o 6 de gener de 1888.

Cases, hort i malaltia de l’espòs

Full 11–12–13.

Cadena de pisos: casa Puig → casa Ruiz → casa Klein → altre 2n del Carrer Major → Plaza 33 (uns 9 anys i ½) → querella amb el Sr. Pardo → 25 d’agost de 1916, casa Horcas.

L’espòs, tuberculós / úlcera; malaltia greu des de l’11 de desembre fins a la Mare de Déu del Carme; sobreviu uns quatre anys més. Conchita no el deixa. Vot a Lourdes; peu del fill operat a Molins de Rei (Dr. Soldevila).

Obra religiosa i parentela (1876–1914)

Full 13–14–15.

Pasqua de 1876: 12 germanes Paüls a Lleida; després alberg del P. Casimiro Villanueva / Cosín (l’espòs, albacea) al carrer dels Magatzems. Amb el temps: 16 germanes i 2 serveres.

Sant Blai 1912, Tortosa: primera missa de Fernando Palmés Valls; Observatori de l’Ebre. Camilo casa amb Pilar Cos y Soler a Montserrat. Conchita, part greu: 1 de febrer, fill mort; acció de gràcies al Sagrat Cor. 28 de desembre de 1914: un fill acaba Filosofia i Lletres a Barcelona.

Mort d’Ignacio (1916–1917)

Full 15–16–17.

Ascensió de 1916: congestió d’unes dues hores; ella ho llegeix com el primer símptoma. Desembre: Palamós.

15 de novembre: dolor de genoll; atac cerebral a la 1 de la matinada. El 22 de febrer de 1917, missa de l’Adoració; a la tarda, hort i atac de cor. Mor a les 11 i 1/4 de la nit, sense agonia. 44 anys, 3 mesos i 22 dies de matrimoni. Enterro el 24: bisbe, dol de Lleida. Nínxol amb Estevan Pontí. Sufragis: 25–36 misses, 506 recordatoris.

Viduïtat, Melilla i béns (1917–1922)

Relat sencer al capítol 14-melilla.

Full 18–19–20–21.

Cecilio mor el 22 de gener (11 mesos després d’Ignacio). El 9 de maig de 1921, Montserrat casa amb Janer a la Mercè.

Febrer de 1919: un fill entra a quinta (núm. 53). Destí possible Melilla (Annual). Comiat al vagó. Plet: inscripció civil 9 de juny en lloc del 18 de maig. Uns 416 ₧ d’autos.

Venen Fernando 45 a Domingo Bosch (13.000 ₧). El 12 de maig el fill torna (telegrama des de Dénia); 16 de maig, llicència absoluta. Mataró (por a la tisi) fins a mitjan agost. El mateix 12 de maig, Montserrat pareix.

1923–1924: neta, malaltia, Bellvís i tancament

Full 22–23–24–25.

5 de febrer de 1923: neta Montserrat, Cecília i Sagrario. El dia del 3r aniversari d’Ignacio, ella emmalalteix; Conchita i el fill també. El 12–13 d’abril demana l’extremaunció. Consell a les filles: fe, exemple del pare, unió. El 20 de desembre seie a taula.

El 16 d’agost de 1923, a Bellvís, mor la germana Concepció (66 anys). El mateix 16, un fill de pulmonia (24 hores). Comptes: 2.565 ₧ a la Caixa (venda de Fernando 45).

Tanca: la biografia és només per a les filles. Fe catòlica i exemple d’Ignacio.

Concepcion Vilella, vídua d’Ignacio Simón y Ponti. Lleida, 4 de març de 1924.

Temes que travessen el quadern

• Orfenesa i substituts (àvia, Puigllat, Casals, Ignacio).
• Matrimoni com a vocació religiosa: Dolors, velacions, Pius IX, Lourdes, Mercè.
• Mortalitat de fills i parents, i el silenci de 31 anys després del còlera.
• Lleida, Vilanova del Segrià i Montserrat; també Mequinensa, Barcelona, Bellvís, Melilla.
• Diners de viduïtat escrits perquè no hi hagi plet entre filles.

Guia per full

Resumen

Historia seguida del cuaderno, como ella la cuenta. Fechas y nombres son los del papel; cuando se contradice, se anota. La defunción de Concepción no consta: el 4 de marzo de 1924 aún firma viva, en Lleida.

Biografía familiar en castellano, dirigida a las hijas, viuda de Ignacio Simón y Ponti. Tapas: papelería Urrea, Carrer dels Cavallers 14. El texto empieza en el Full 2 · dreta y acaba en el Full 25 · esquerra.

Infancia y orfandad (1856–c. 1870)

Full 2–3–4.

Concepción nace en Lleida el 28 de diciembre de 1856, en el Carrer Major 33, 2.º. Con Casilda (José Puig) pasan al 2.º de casa. Tras la muerte de la madre, 800 reales; viven con la abuela Rosa Solans y Candelaria, hasta que ella se casa.

Padres: Jorge Vilella y Salduga, de Vilanova del Segrià, y Joaquina Gil (Lleida; segundo apellido no cerrado). Abuelo paterno: Manuel Vilella (la Saira). Abuelos maternos: Mariano Gil y Joaquina (texto cortado). El padre había tenido siete hermanos; ella solo conoce a Gil, muerto a los 13 años, alumno del Instituto de Lleida.

La madre muere de parto el 2 de febrero de 1858 (ella tiene 13 meses). Teresa Soler, esposa en segundas nupcias del abuelo, hace de madre. A los 5 años y medio las internan en las Escolapias (Teresa Pujol), cuatro años.

En 1865, primera comunión (Purificación); el obispo Puigllat hace visita pastoral y, en el papel, muere el 22 de julio de ataque cerebral en Lleida (otro folio dice Roma). Fuentes: Marià Puigllat i Amigó, Roma 3-II-1870. Huérfanas de padre y madre, media pensión hasta los 17 años. Director espiritual: Dr. José Casals (ella, desde los 9 años).

Nupcias (1872–1875)

Full 4–5–6.

En 1872 conoce a Ignacio: unos 25 años, abogado y de servicio militar, de Mequinenza, hijo de Ignacio Simón y Sanpere y Rosa Bofill y Ferrer (Almacelles). Visitas unos tres años.

Febrero de 1875: dos meses en Barcelona, casa de Enriqueta. El 23 de abril (Sant Jordi) relaciones formales. Esponsales el 9 de junio. Piso 2.º 1.ª de casa Puig.

Boda: 31 de julio, 8 de la tarde, oratorio de la Virgen de los Dolores. Ella anota 19 años y él 23. Velaciones el 3 de agosto. Viaje de novios en octubre: Mequinenza, Montserrat, Barcelona. El 4 de octubre de 1876 Ignacio va a Roma (audiencia con Pío IX).

Hijos, padrinos y muertes infantiles

Full 6–7.

Todos bautizados en la Catedral y presentados a los Dolores. Relación numerada (desajustes entre folios):

Padrinos: Magín Pontí y parentela Pontí, Enriqueta, José Simón, Palmés, etc. Más adelante habla de 16 nacimientos en casa Klein (los dos primeros en casa Ruiz); la lista recoge doce.

Pepita muere de ataque cerebral tras caerse del balcón. Hermosinda y la 2ª mueren en agosto de 1885.

Magín Pontí, Vilanova y Lourdes

Full 7–8.

El tío Magí Pontí i Ferrer, organista de la Seu, muere en el papel el 22 de octubre de 1884 (fuentes musicales: 22-X-1881), en la casa de Misericordia.

Restauran la casa de Vilanova del Segrià y compran el huerto / Escalaminas. Junio de 1884: promesa a Lourdes; de vuelta, el Pilar y la cuñada capuchina. 1 de julio de 1885: velaciones en Vilanova. Allí muere el marido de la hermana; Ignacio protege a la cuñada viuda y a los niños.

El cólera (Montserrat)

Full 9–10–11.

El 14 de agosto el cólera entra en el pueblo. El 15 huyen a Montserrat. El 17, Conchita muere a las 8 de la tarde. La autora cae grave; sacramentos (P. Ferrer); médico Alijo de Manresa. El esposo ofrece los hijos a la Virgen a cambio de la vida de ella.

El hijo Ignacio muere de cólera fulminante, sin primera comunión (el relato no encaja del todo con el 7.º de la lista). Entierran al hijo en el cementerio viejo de los Paúles; Conchita en el cementerio general de Montserrat. El día 21 muere también Beatriz.

Hasta el 18 de septiembre en Montserrat. En casa, silencio: ella busca al hijo. Ignacio: los dos hijos están en el cielo, y le pide que no hable más de ello. Ella lo cumple 31 años. Barcelona hasta el 12 de octubre, luego Lleida. Federico / Paco M.ª muere el 5 o 6 de enero de 1888.

Casas, huerto y enfermedad del esposo

Full 11–12–13.

Cadena de pisos: casa Puig → casa Ruiz → casa Klein → otro 2.º del Carrer Major → Plaza 33 (unos 9 años y ½) → querella con el Sr. Pardo → 25 de agosto de 1916, casa Horcas.

El esposo, tuberculoso / úlcera; enfermedad grave desde el 11 de diciembre hasta la Virgen del Carmen; sobrevive unos cuatro años más. Conchita no lo deja. Voto a Lourdes; pie del hijo operado en Molins de Rei (Dr. Soldevila).

Obra religiosa y parentela (1876–1914)

Full 13–14–15.

Pascua de 1876: 12 hermanas Paúles en Lleida; después albergue del P. Casimiro Villanueva / Cosín (el esposo, albacea) en la calle de los Magatzems. Con el tiempo: 16 hermanas y 2 sirvientas.

San Blas 1912, Tortosa: primera misa de Fernando Palmés Valls; Observatorio del Ebro. Camilo casa con Pilar Cos y Soler en Montserrat. Conchita, parto grave: 1 de febrero, hijo muerto; acción de gracias al Sagrado Corazón. 28 de diciembre de 1914: un hijo acaba Filosofía y Letras en Barcelona.

Muerte de Ignacio (1916–1917)

Full 15–16–17.

Ascensión de 1916: congestión de unas dos horas; ella lo lee como el primer síntoma. Diciembre: Palamós.

15 de noviembre: dolor de rodilla; ataque cerebral a la 1 de la madrugada. El 22 de febrero de 1917, misa de la Adoración; por la tarde, huerto y ataque de corazón. Muere a las 11 y 1/4 de la noche, sin agonía. 44 años, 3 meses y 22 días de matrimonio. Entierro el 24: obispo, duelo de Lleida. Nicho con Estevan Pontí. Sufragios: 25–36 misas, 506 recordatorios.

Viudez, Melilla y bienes (1917–1922)

Relato entero en el capítulo 14-melilla.

Full 18–19–20–21.

Cecilio muere el 22 de enero (11 meses después de Ignacio). El 9 de mayo de 1921, Montserrat casa con Janer en la Mercè.

Febrero de 1919: un hijo entra a quinta (n.º 53). Destino posible Melilla (Annual). Despedida en el vagón. Pleito: inscripción civil 9 de junio en lugar del 18 de mayo. Unos 416 ₧ de autos.

Venden Fernando 45 a Domingo Bosch (13.000 ₧). El 12 de mayo el hijo vuelve (telegrama desde Dénia); 16 de mayo, licencia absoluta. Mataró (miedo a la tisis) hasta mediados de agosto. El mismo 12 de mayo, Montserrat da a luz.

1923–1924: nieta, enfermedad, Bellvís y cierre

Full 22–23–24–25.

5 de febrero de 1923: nieta Montserrat, Cecilia y Sagrario. El día del 3.er aniversario de Ignacio, ella enferma; Conchita y el hijo también. El 12–13 de abril pide la extremaunción. Consejo a las hijas: fe, ejemplo del padre, unión. El 20 de diciembre se sienta a mesa.

El 16 de agosto de 1923, en Bellvís, muere la hermana Concepción (66 años). El mismo 16, un hijo de pulmonía (24 horas). Cuentas: 2.565 ₧ en la Caja (venta de Fernando 45).

Cierra: la biografía es solo para las hijas. Fe católica y ejemplo de Ignacio.

Concepcion Vilella, viuda de Ignacio Simón y Ponti. Lleida, 4 de marzo de 1924.

Temas que atraviesan el cuaderno

• Orfandad y sustitutos (abuela, Puigllat, Casals, Ignacio).
• Matrimonio como vocación religiosa: Dolores, velaciones, Pío IX, Lourdes, Mercè.
• Mortalidad de hijos y parientes, y el silencio de 31 años tras el cólera.
• Lleida, Vilanova del Segrià y Montserrat; también Mequinenza, Barcelona, Bellvís, Melilla.
• Dinero de viudez escrito para que no haya pleito entre hijas.

Guía por folio

Summary

The story of the notebook as she tells it. Dates and names are those on the paper; contradictions are noted. Concepció’s death is not recorded: on 4 March 1924 she still signs, alive, in Lleida.

A family biography in Spanish, addressed to her daughters, widow of Ignacio Simón y Ponti. Covers: Urrea stationer’s, Carrer dels Cavallers 14. The text begins on Full 2 · dreta and ends on Full 25 · esquerra.

Childhood and orphanhood (1856–c. 1870)

Full 2–3–4.

Concepció is born in Lleida on 28 December 1856, at Carrer Major 33, 2nd floor. With Casilda (José Puig) they move to the house’s 2nd floor. After her mother’s death, 800 reales; they live with grandmother Rosa Solans and Candelaria until she marries.

Parents: Jorge Vilella y Salduga, of Vilanova del Segrià, and Joaquina Gil (Lleida; second surname not closed). Paternal grandfather: Manuel Vilella (la Saira). Maternal grandparents: Mariano Gil and Joaquina (text cut). Her father had had seven siblings; she only knows Gil, who died at 13, a pupil at the Lleida Institute.

Her mother dies in childbirth on 2 February 1858 (she is 13 months old). Teresa Soler, the grandfather’s second wife, acts as mother. At 5½ they are boarded at the Escolàpies (Teresa Pujol), four years.

In 1865, first communion (Purificació); Bishop Puigllat makes a pastoral visit and, on the paper, dies on 22 July of a stroke in Lleida (another leaf says Rome). Sources: Marià Puigllat i Amigó, Rome 3-II-1870. Orphans of both parents, they stay as half-boarders until 17. Spiritual director: Dr José Casals (she, from the age of 9).

Marriage (1872–1875)

Full 4–5–6.

In 1872 she meets Ignacio: about 25, a lawyer doing military service, from Mequinensa, son of Ignacio Simón y Sanpere and Rosa Bofill y Ferrer (Almacelles). Visits for about three years.

February 1875: two months in Barcelona, at Enriqueta’s house. On 23 April (Sant Jordi) formal courtship. Betrothal on 9 June. Flat 2nd 1st of casa Puig.

Wedding: 31 July, 8 in the evening, oratory of Our Lady of Sorrows. She notes 19 years of age and he 23. Nuptial blessing on 3 August. Wedding journey in October: Mequinensa, Montserrat, Barcelona. On 4 October 1876 Ignacio goes to Rome (audience with Pius IX).

Children, godparents and infant deaths

Full 6–7.

All baptised at the Cathedral and presented at the Dolors. Numbered list (mismatches between leaves):

Godparents: Magín Pontí and the Pontí kin, Enriqueta, José Simón, Palmés, etc. Later she speaks of 16 births at casa Klein (the first two at casa Ruiz); the list records twelve.

Pepita dies of a stroke after falling from the balcony. Hermosinda and the 2nd daughter die in August 1885.

Magín Pontí, Vilanova and Lourdes

Full 7–8.

Uncle Magí Pontí i Ferrer, organist of the Seu, dies on the paper on 22 October 1884 (musical sources: 22-X-1881), at the Misericòrdia house.

They restore the house at Vilanova del Segrià and buy the orchard / Escalaminas. June 1884: vow at Lourdes; on the way back, the Pilar and the Capuchin sister-in-law. 1 July 1885: nuptial blessing at Vilanova. There the sister’s husband dies; Ignacio protects the widowed sister-in-law and the children.

Cholera (Montserrat)

Full 9–10–11.

On 14 August cholera enters the village. On the 15th they flee to Montserrat. On the 17th, Conchita dies at 8 in the evening. The author falls gravely ill; last rites (Fr Ferrer); Dr Alijo of Manresa. The husband offers the children to Our Lady in exchange for her life.

Son Ignacio dies of fulminant cholera, without first communion (the account does not quite fit the 7th child on the list). They bury the son in the old Pauls’ cemetery; Conchita in the general cemetery of Montserrat. On the 21st Beatriz also dies.

Until 18 September at Montserrat. At home, silence: she looks for her son. Ignacio: both children are in heaven, and he asks her not to speak of it again. She keeps that 31 years. Barcelona until 12 October, then Lleida. Federico / Paco M.ª dies on 5 or 6 January 1888.

Houses, orchard and the husband’s illness

Full 11–12–13.

A chain of flats: casa Puig → casa Ruiz → casa Klein → another 2nd floor on Carrer Major → Plaza 33 (about 9½ years) → lawsuit with Sr. Pardo → 25 August 1916, casa Horcas.

The husband, tubercular / ulcer; grave illness from 11 December until Our Lady of Mount Carmel; he lives about four years more. Conchita does not leave him. Vow at Lourdes; a son’s foot operated on at Molins de Rei (Dr Soldevila).

Religious work and kin (1876–1914)

Full 13–14–15.

Easter 1876: 12 Daughters of Charity in Lleida; later the shelter of Fr Casimiro Villanueva / Cosín (the husband, executor) on Carrer dels Magatzems. In time: 16 sisters and 2 servants.

Saint Blaise 1912, Tortosa: first mass of Fernando Palmés Valls; Ebro Observatory. Camilo marries Pilar Cos y Soler at Montserrat. Conchita, a grave confinement: 1 February, a stillborn son; thanksgiving to the Sacred Heart. 28 December 1914: a son finishes Philosophy and Letters in Barcelona.

Death of Ignacio (1916–1917)

Full 15–16–17.

Ascension 1916: congestion of about two hours; she reads it as the first symptom. December: Palamós.

15 November: pain in the knee; a stroke at 1 in the morning. On 22 February 1917, mass of Adoration; in the afternoon, the orchard and a heart attack. He dies at 11.15 at night, without agony. 44 years, 3 months and 22 days of marriage. Burial on the 24th: bishop, mourning of Lleida. Niche with Estevan Pontí. Suffrages: 25–36 masses, 506 memorial cards.

Widowhood, Melilla and property (1917–1922)

Full account in chapter 14-melilla.

Full 18–19–20–21.

Cecilio dies on 22 January (11 months after Ignacio). On 9 May 1921, Montserrat marries Janer at the Mercè.

February 1919: a son is drafted (no. 53). Possible posting Melilla (Annual). Farewell at the railway carriage. Lawsuit: civil registration 9 June instead of 18 May. About 416 ₧ in legal costs.

They sell Fernando 45 to Domingo Bosch (13,000 ₧). On 12 May the son returns (telegram from Dénia); 16 May, full discharge. Mataró (fear of consumption) until mid-August. On the same 12 May, Montserrat gives birth.

1923–1924: granddaughter, illness, Bellvís and closing

Full 22–23–24–25.

5 February 1923: granddaughter Montserrat, Cecilia and Sagrario. On the day of Ignacio’s 3rd anniversary she falls ill; Conchita and the son too. On 12–13 April she asks for extreme unction. Counsel to the daughters: faith, the father’s example, unity. On 20 December she sits at table.

On 16 August 1923, at Bellvís, sister Concepció dies (age 66). On the same 16th, a son of pneumonia (24 hours). Accounts: 2,565 ₧ at the savings bank (sale of Fernando 45).

She closes: the biography is only for the daughters. Catholic faith and Ignacio’s example.

Concepcion Vilella, widow of Ignacio Simón y Ponti. Lleida, 4 March 1924.

Themes that run through the notebook

• Orphanhood and substitutes (grandmother, Puigllat, Casals, Ignacio).
• Marriage as a religious vocation: Dolors, nuptial blessing, Pius IX, Lourdes, Mercè.
• Mortality of children and kin, and the 31-year silence after the cholera.
• Lleida, Vilanova del Segrià and Montserrat; also Mequinensa, Barcelona, Bellvís, Melilla.
• Widow’s money written down so there will be no lawsuit among daughters.

Guide by leaf

Резюме

Последователната история на тетрадката, както тя я разказва. Датите и имената са от хартията; когато се противоречи, се отбелязва. Смъртта на Консепсио не е записана: на 4 март 1924 тя още подписва жива, в Лерида.

Семейна биография на кастилски, към дъщерите, вдовица на Ignacio Simón y Ponti. Корици: книжарница Urrea, Carrer dels Cavallers 14. Текстът започва на Full 2 · dreta и свършва на Full 25 · esquerra.

Детство и сирачество (1856–ок. 1870)

Full 2–3–4.

Консепсио се ражда в Лерида на 28 декември 1856, на Carrer Major 33, 2 етаж. С Casilda (José Puig) минават на 2 етаж на къщата. След смъртта на майката, 800 реала; живеят с бабата Rosa Solans и Candelaria, докато тя се омъжи.

Родители: Jorge Vilella y Salduga, от Vilanova del Segrià, и Joaquina Gil (Лерида; второто фамилно име не е затворено). Дядо по баща: Manuel Vilella (la Saira). По майка: Mariano Gil и Joaquina (текстът е срязан). Бащата е имал седем братя и сестри; тя познава само Gil, умрял на 13 години, ученик в Института на Лерида.

Майката умира при раждане на 2 февруари 1858 (тя е на 13 месеца). Teresa Soler, втора съпруга на дядото, изпълнява ролята на майка. На 5 години и половина ги дават пансионерки при есколапийките (Teresa Pujol), четири години.

През 1865 първо причастие (Purificació); епископ Puigllat прави пастирско посещение и на хартията умира на 22 юли от мозъчен удар в Лерида (друг лист казва Рим). Източници: Marià Puigllat i Amigó, Рим 3-II-1870. Сираци без баща и майка, полупансион до 17 години. Духовен ръководител: д-р José Casals (тя, от 9-годишна).

Брак (1872–1875)

Full 4–5–6.

През 1872 среща Игнасио: около 25 години, адвокат и на военна служба, от Мекиненса, син на Ignacio Simón y Sanpere и Rosa Bofill y Ferrer (Almacelles). Посещения около три години.

Февруари 1875: два месеца в Барселона, в дома на Enriqueta. На 23 април (Sant Jordi) официални отношения. Годеж на 9 юни. Апартамент 2–1 на casa Puig.

Сватба: 31 юли, в 8 вечерта, ораторий на Дева от Скърбите. Тя записва 19 години, той 23. Венчавка на 3 август. Пътуване на младоженци през октомври: Мекиненса, Монсерат, Барселона. На 4 октомври 1876 Игнасио отива в Рим (аудиенция при Пий IX).

Деца, кръстници и детски смърти

Full 6–7.

Всички кръстени в катедралата и представени при Dolors. Номериран списък (несъответствия между листове):

Кръстници: Magín Pontí и роднини Pontí, Enriqueta, José Simón, Palmés и др. По-нататък говори за 16 раждания в casa Klein (първите две в casa Ruiz); списъкът събира дванадесет.

Pepita умира от мозъчен удар след падане от балкона. Hermosinda и втората дъщеря умират през август 1885.

Magín Pontí, Виланова и Лурд

Full 7–8.

Чичо Magí Pontí i Ferrer, органист на катедралата, умира на хартията на 22 октомври 1884 (музикални източници: 22-X-1881), в дома на Мисерикордия.

Възстановяват къщата във Vilanova del Segrià и купуват градината / Escalaminas. Юни 1884: обет в Лурд; на връщане Пилар и капуцинката снаха. 1 юли 1885: венчавка във Виланова. Там умира съпругът на сестрата; Игнасио закриля вдовицата снаха и децата.

Холерата (Монсерат)

Full 9–10–11.

На 14 август холерата влиза в селото. На 15 бягат в Монсерат. На 17 Conchita умира в 8 вечерта. Авторката се разболява тежко; тайнства (о. Ferrer); лекар Alijo от Манреза. Съпругът предлага децата на Богородица в замяна на живота ѝ.

Синът Ignacio умира от мълниеносна холера, без първо причастие (разказът не съвпада напълно със 7-ото в списъка). Погребват сина в старото гробище на паулистите; Conchita — в общото гробище на Монсерат. На 21-ви умира и Beatriz.

До 18 септември в Монсерат. У дома — мълчание: тя търси сина. Игнасио: двете деца са на небето, и я моли да не говори повече. Тя го изпълнява 31 години. Барселона до 12 октомври, после Лерида. Federico / Paco M.ª умира на 5 или 6 януари 1888.

Къщи, градина и болестта на съпруга

Full 11–12–13.

Верига от жилища: casa Puig → casa Ruiz → casa Klein → друг 2 етаж на Carrer Major → Plaza 33 (около 9 години и ½) → иск със Sr. Pardo → 25 август 1916, casa Horcas.

Съпругът, туберкулозен / язва; тежка болест от 11 декември до Богородица Кармелска; живее още около четири години. Conchita не го оставя. Обет в Лурд; кракът на сина опериран в Molins de Rei (д-р Soldevila).

Религиозна дейност и роднина (1876–1914)

Full 13–14–15.

Великден 1876: 12 сестри паулистки в Лерида; после приют на о. Casimiro Villanueva / Cosín (съпругът, изпълнител) на Carrer dels Magatzems. С времето: 16 сестри и 2 прислужници.

Св. Влас 1912, Тортоса: първа литургия на Fernando Palmés Valls; обсерватория на Ебро. Camilo се жени за Pilar Cos y Soler в Монсерат. Conchita, тежко раждане: 1 февруари, мъртвороден син; благодарност към Свещеното сърце. 28 декември 1914: един син завършва философия и филология в Барселона.

Смъртта на Игнасио (1916–1917)

Full 15–16–17.

Възнесение 1916: застой около два часа; тя го чете като първи симптом. Декември: Palamós.

15 ноември: болка в коляното; мозъчен удар в 1 през нощта. На 22 февруари 1917, литургия на Поклонението; следобед градината и сърдечен удар. Умира в 11 и 1/4 през нощта, без агония. 44 години, 3 месеца и 22 дни брак. Погребение на 24-ти: епископ, траур на Лерида. Ниша с Estevan Pontí. Заупокойни: 25–36 литургии, 506 възпоменателни картички.

Вдовство, Мелила и имоти (1917–1922)

Целият разказ в глава 14-melilla.

Full 18–19–20–21.

Cecilio умира на 22 януари (11 месеца след Игнасио). На 9 май 1921 Montserrat се омъжва за Janer в Mercè.

Февруари 1919: един син влиза в набор (№ 53). Възможно назначение Мелила (Annual). Сбогуване във вагона. Дело: граждански запис 9 юни вместо 18 май. Около 416 ₧ разноски.

Продават Fernando 45 на Domingo Bosch (13 000 ₧). На 12 май синът се връща (телеграма от Dénia); 16 май, пълна уволнение. Mataró (страх от туберкулоза) до средата на август. Същия 12 май Montserrat ражда.

1923–1924: внучка, болест, Bellvís и край

Full 22–23–24–25.

5 февруари 1923: внучка Montserrat, Cecilia и Sagrario. В деня на 3-годишнината на Игнасио тя се разболява; Conchita и синът също. На 12–13 април иска последно помазание. Съвет към дъщерите: вяра, примерът на бащата, единство. На 20 декември сяда на маса.

На 16 август 1923 в Bellvís умира сестрата Консепсио (66 години). Същия 16-и — син от пневмония (24 часа). Сметки: 2565 ₧ в касата (продажба на Fernando 45).

Закрива: биографията е само за дъщерите. Католическа вяра и примерът на Игнасио.

Concepcion Vilella, вдовица на Ignacio Simón y Ponti. Лерида, 4 март 1924.

Теми, които преминават през тетрадката

• Сирачество и заместници (баба, Puigllat, Casals, Игнасио).
• Бракът като религиозно призвание: Dolors, венчавка, Пий IX, Лурд, Mercè.
• Смъртност на деца и роднини и мълчанието от 31 години след холерата.
• Лерида, Vilanova del Segrià и Монсерат; също Мекиненса, Барселона, Bellvís, Мелила.
• Пари на вдовицата, записани за да няма дело между дъщерите.

Водач по листове